La mare Maria Skobtsova (1891-1945)

Roser Solé (Secció: Nom de dona)

Elizaveta Pilenkom, (Lisa), neix a Riga, de família aristòcrata. Va ser educada en l’esforç, que la va preparar pel gran futur de grandesa i de sofriment que l’esperava. L’any 1906 la família es va traslladar a Sant Petersburg. Aquí es va involucrar en els cercles literaris i artístics, menant una vida caòtica, excitant i mundana, però també on es va distingir per la seva poesia, el seu sentit crític, per la seva agudesa intel·lectual i, pel seu activisme polític revolucionari.

Es va casar i es va divorciar l’any 1913. Compromesa políticament, va participar en el Congrés dels social-revolucionaris, l’any 1918. Es va traslladar a Anapa, va ser nomenada batlle de la ciutat, va donar tot el que tenia per a fer escoles, es va tornar a casar amb Daniel Skobtsov, van tenir tres o quatre fills i una filla. A causa del seu compromís polític, el 1923, amb la seva mare, el marit i tres dels seus fills, es va exiliar a París, on poc després la seva filla petita, Nastia, moriria de meningitis. Aquesta mort la portarà vers un profunda conversió, a “buscar una vida més pura i autèntica”. Tenia per davant “un nou camí i un nou sentit de la vida..., ser mare per a tothom, per a tots els que necessiten més atenció, assistència i protecció maternal”.

El 1932 se separa del segon marit i entra en un monestir. Tenia 41 anys. Incapaç de tancar-se en una clausura, trenca totes les barreres que la separen de les persones més necessitades: “El dia del judici final no se’m preguntarà si els meus exercicis d’ascesi van ser exitosos, ni quantes reverències vaig fer.... se’m preguntarà si vaig donar de menjar als que passen fam....”. Entenia que “cada persona és la icona de Déu mateix encarnat en el món”.

Ajuda els refugiats russos indigents. Els buscava a les presons, hospitals, manicomis o als carrers. Amb altres russos emigrants organitzava colònies de vacances per als nens ortodoxos, cercles d’estudi, congressos, als quals acudien filòsofs russos de tota Europa i Amèrica.

Va adquirir una casa que servís de llar als refugiats. La seva cel·la era un jaç al costat de la caldera, al soterrani. Des d’aquí podia fer realitat el compromís evangèlic: “El sentit de la litúrgia ha de ser traslladat a la vida. Aquesta és la raó per la qual Crist va venir al món i el motiu pel qual ens va donar la nostra litúrgia”. Litúrgia ortodoxa, de la qual també va ser molt crítica.

Les tropes nazis s’acostaven i van començar els anys de l’ocupació de París. Veure en els germans el rostre de Déu assumeix ara un significat deliberadament subversiu. El Pare Klepinin i la seva esposa l’ajuden en el rescat de jueus. Constitueixen un veritable Comitè de la Resistència organitzada que operarà fins el 8 de febrer de 1943, en el moment en què arresten el P.Dimitri i el fill de Lisa, Iouri. Resultava massa sospitosa la quantitat de baptismes practicats als conversos jueus... Van morir de fam i extenuació al camp de Buchenwald. Els havien traït: la Gestapo havia introduït una dona russa com a asilada, i els va delatar. El dia 10 Maria va ser arrestada junt amb altres companys i companyes. Ella va ser enviada al camp de concentració de Ravensbruck, on encara hi viuria dos anys.

Aquí va descobrir el destí últim de la seva vocació; a la llum del sofriment de Crist va trobar un sentit al seu propi sofriment. Compartia pa, paraula i temps, fred, fam i les poques forces que li restaven, amb cada dona que, al seu costat, defallia de tant patiment. Per defensar una companya no callava davant de ningú.... De la seva gran vàlua, zel i activitat en donà testimoni una neboda de Charles de Gaulle, amb qui compartia el bloc.

El dia 31 de març de 1945 entra a la fila de les dones que anaven a la cambra de gas. Una processó cap el martiri totalment d’acord amb el seu esperit d’abnegació.

Mare Maria, dona valenta i compromesa, va ser elevada als altars, junt amb el P.Dimitri i Iuri, l’any 2004. La seva festa se celebra el 20 de juliol. Va ser una dona atenta als signes del seu temps, dona de carn i os posseïda per l’amor Déu.