“Tenim por de la gratuïtat de Déu”

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 4 de novembre de 2014

Un home ofereix una gran festa, però els convidats buscaren excuses per no anar. El Papa Francesc ha desenvolupat la seva homilia a partir de la paràbola explicada per Jesús al verset de l’Evangeli d’avui. Una paràbola, ha dit, que ens fa pensar perquè “a tots ens agrada anar a una festa, ens agrada ser convidats”. Però aquest convit “tenia quelcom” que a tres convidats, “que són un exemple per tants, no agradava”. Un diu que ha de veure el seu camp, ha volgut veure’l per sentir-se “una mica potent”, “la vanitat, l’orgull, el poder i prefereix allò abans que ser-hi assegut entre altres.” Un altre ha comprat cinc bous, així està concentrat en els negocis i no vol “perdre temps” amb altres persones. L’últim, finalment, s’excusa tot dient que està casat i no vol portar l’esposa a la festa. “No, –ha dit el Papa- volia l’afecte per sí mateix: l’egoisme.” “En definitiva –ha continuat– els tres tenen un interès personal, per no participar en una festa: no saben que és una festa.” Des de sempre –ha senyalat– “això és l’interès”, això és el que Jesús ha explicat com “el contracanvi”.

Si la invitació hagués estat, per exemple: “Vinguin, que tinc dos o tres amics negociants que venen d’un altre país, podem fer quelcom junts”, segurament cap d’ells s’hauria excusat. Però allò que els espantava era la gratuïtat. Ser un com els altres, allà... Justament l’egoisme consisteix estar al centre de tot. És molt difícil escoltar la veu de Jesús, la veu de Déu quan un gira al voltant de sí mateix: no té horitzó, donat que l’horitzó és ell mateix. Darrera de tot això hi ha una altre cosa més fonda: la por de la gratuïtat. Tenim por de la gratuïtat de Déu. És tant gran que ens fa por.”
Això –ha dit el Papa–succeeix “perquè les experiències de la vida, que ens ha fet patir moltes vegades” com passa amb els deixebles d’Emaús que s’allunyen de Jerusalem, o a Tomàs, que vol tocar per creure. “Quan l’oferta és tanta –afegeix reprenent una dita popular– “fins i tot el Sant sospita”, perquè “la gratuïtat és molta”. “I quan Déu ens ofereix un banquet així –ha afirmat– pensem que és millor no ficar-se”:

“Estem més segurs amb els nostres pecats, amb els nostres límits, però estem a casa nostra; sortir de casa nostra per anar a la invitació de Déu, a la casa de Déu, com els altres? No. Tinc por. I tots nosaltres cristians tenim aquesta por: amagada, dins... però no massa. Catòlics, però no en excés. Confiats en el Senyor, però no massa. Aquest “però no massa” marca la nostra vida, ens fa petits, no? Ens empetiteix.

Una cosa que ens fa pensar –ha afegit- que, quan el servent li explicà tot allò a l’amo, aquest s’enfadà perquè havia sigut menyspreat. I envia a cridar a tots els pobres, els mutilats per les places i els carrers de la ciutat. El Senyor demanà al servent que obligués a les persones a entrar a la festa. “Tantes vegades –comenta el Papa–el Senyor ha de fer el mateix amb nosaltres: amb les proves, tantes proves”:

“Obliga’ls, que aquí serà la festa”. La gratuïtat. Obligar aquell cor, aquella ànima a creure que és la gratuïtat de Déu, que el do de Déu és gratuït, que la salvació no es compra: és un gran regal, que l’amor de Déu... és l’amor més gran! Aquesta és la gratuïtat. I nosaltres tenim una mica de por i per això pensem que la santedat es fa amb les nostres coses i a la llarga, ens tornem una mica pelagians, eh! La santedat, la salvació és gratuïta”.

Jesús –ha remarcat– “ha pagat la festa, amb la seva humiliació fins la mort, mort a la creu. I aquesta és la gran gratuïtat”. Quan nosaltres mirem el Crucifix –ha dit el Papa– pensem que aquesta és l’entrada a la festa: “Sí, Senyor, sóc pecador, tinc tantes coses, però et miro i vaig a la festa del Pare. Em fio. No quedaré desil•lusionat, perquè Tu ho has pagat tot.” “Avui –va concloure– l’Església ens demana que no tinguem por de la gratuïtat de Déu.” Nosaltres només hem d’obrir el cor, hem de fer tot el possible, però la gran festa la farà Ell.”

Traducció: Paloma Llorente –Catalunya Religió