“El periódico de la Santa Sede”. Aquesta és la crida que podeu veure des del dimarts a la web de La Razón, de tal manera que sembla que el Vaticà hagi comprat La Razón. Però, no la història és més aviat al revés.
A partir del diumenge 27 La Razón encartarà gratuïtament l’edició en llengua espanyola de l’Osservatore Romano, el resum setmanal que ja s’editava de l’edició diària italiana. Tot i que és evident que així l’Osservatore guanya visibilitat i, per tant, influència a España, a qui beneficia més aquest acord és a La Razón.
Des del nomenament de Giovanni María Vian fa dos anys com a director del diari de la Santa Seu, l’Osservatore ha renovat i millorat notablement els seus continguts. A més, a Vian, historiador, se’l pot enquadrar dins la línia més dialogant del Vaticà, tot sempre dins d’un ordre pontifici. Podríem dir-ne de la millor escola democrata-cristiana. I això, d’entrada, no quadra gaire amb La Razón.
Per seva banda, La Razón no és un gran diari espanyol comparable a l’ABC, però té una cosa que altres capçaleres periodístiques en aquest moment no tenen: el múscul empresarial i financer de Planeta a darrera (Antena 3 i Onda Cero, com a emblemes del seu grup mediàtic). És un detall important. La línea ideològica de Planeta és el negoci, fet que li ha permès ser alhora accionista de dos capçaleres tan contraposades com La Razón i l’Avui.
Amb la intenció de fidelitzar un target catòlico-conservador, des de sempre La Razón ha potenciat la secció religiosa. Fa poc fa posar aquesta secció en mans de Pablo Ginés, un deixeble de Miró i Ardèvol que s’ha distingit especialment per la fustigació del seminari del cardenal Martínez Sistach. Cosa, que d’entrada, tampoc quadra gaire amb l’Osservatore.
Però, tot i les ires amb les que ha rebut la notícia el grup Intereconomia -el tercer grup mediàtic de la dreta espanyola en disputa que s’autoconsidera el grup més purament catòlic- qui se n’ha endut el gat a l’aigua ha estat el grup Planeta. Perquè? Doncs probablement per tenir bons contactes amb els ambients vaticans propers al Legionarios i companyia. Han sabut bastir la oferta com una plataforma de difusió al diari del papa que li permetés sortir del petit cercle de subscriptors que fins ara tenia a Espanya, que ha d’haver estat acompanyada d’una bona oferta econòmica, i han tingut els canals per fer-la arribar a qui convenia. A Roma no esperen fer-se rics, però les migrades finances del diari vaticà rebran amb gran alegria tot el que els serveixi per millorar les edicions internacionals de l’Osservatore, un repte que per si sols ara no podien afrontar.
Tot el que sigui guanyar visibilitat està bé, però no sé si s’ha calibrat prou què pot arrossegar aquest matrimoni de conveniència amb La Razón. A partir d’ara, La Razón es podrà atorgar la medalla de ser la veu del papa a Espanya (que li va bé per consolidar el seu target). Però, no sé si a la Santa Seu li convé gaire que La Razón sigui el seu portaveu a Espanya. Per exemple, no és la millor manera d'encarrillar les relacions entre el Vaticà i el govern espanyol. Ni de despolititzar la imatge de l'Església española.
Dit d’una altra manera. És com si el Full Dominical s’encartés en el diari Avui. Guanyaria en difusió, però no faltarien els qui dirien que l’Església catalana s’ha venut a un diari que defensa les consultes independentistes.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.