(Mercè Solé) La distribució d’aquesta revisteta, el Crit Solidari, es fa en paper per a les comunitats cristianes del bisbat de Sant Feliu de Llobregat, amb un tiratge de 500 exemplars, i s’envia també per correu electrònic a molta altra gent de dins i de fora del bisbat: sindicats, associacions de signe divers... La veritat és que és una tasca agradable i solem rebre respostes d’encoratjament, entre les quals ens criden especialment l’atenció les que provenen de monjos i monges de vida contemplativa.
Aparentment la seva feina és ben diferent de la nostra, però en el fons de les nostres opcions ens retrobem... L’altre dia ho comentàvem a la reunió de l’equip: ens agrada molt aquesta sintonia. A molts de nosaltres segurament ens costa trobar la dimensió mística de la nostra vida quotidiana en mig de la navegació per les aigües socials, sindicals, polítiques i fins i tot eclesials. Però de fet quan fem silenci, la trobem. I aquest silenci de vegades l’hem de fer en els espais dels monestirs, perquè en mig del brogit es fa molt difícil. De la mateixa manera que la pregària continuada de monjos i monges enllaça bé amb el desig de transformació d’aquest món en el Regne de Déu i ens ajuda a donar perspectiva a la nostra tasca de cada dia. És ben bé un signe de comunió.
(Publicat al número 12 del butlletí Crit Solidari, de l'equip de pastoral obrera del bisbat de Sant Feliu)
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.