(Roser Solé) Marie és una dona important que ens permet entrar una mica en la Reforma Protestant del s. XVI, una de les primeres a participar-hi activament com a escriptora i com a teòloga. La seva obra més important fou una mena de carta dirigida a Margarida de Navarra, esposa d’Enric II de Navarra, que porta per títol: Epístola molt útil feta i composta per una dona cristiana de Tournai, enviada a la Reina de Navarra, germana del rei de França, contra els turcs, jueus, infidels, falsos cristians, anabaptistes i luterans. Aquesta carta volia ser una resposta a la informació que demanava la reina Margarida respecte a l’intent de Calví d’aconseguir que el govern de la ciutat de Ginebra acceptés un Ordenament Eclesiàstic que dibuixava un actiu paper de l’Església en els afers civils de la ciutat i que va crear greus tensions.
Ens situem davant d’una dona que va jugar un paper molt actiu en la religió i en la política de Ginebra justament en els difícils temps que es vivien a Europa per qüestions religioses: el desencís generalitzat a causa d’una Església massa burocratitzada i amb massa problemes interns; també per qüestions polítiques: l’enfrontament històric entre el Sacre Imperi i el Papat i, sobretot pel que ens interessa aquí, per una Reforma luterana que apareixia com el resultat d’un llarg procés de descontentament que l’Església no va saber entendre ni canalitzar. La Reforma, però, no arreglava tots aquests problemes, ni els polítics, ni els religiosos, ni els socials, per això la importància d’aquesta carta que surt d’una veu femenina, Marie Dentière, teòloga, casada, mare de família i compromesa en la predicació de la Bona Nova.
No podem analitzar tots els vessants de l’epístola, sinó només l’aspecte reivindicatiu d’una dona que creu fermament que les dones, en l’Església, tenen el mateix dret que els homes a predicar la paraula de Déu.
Ella mateixa expressa la dedicació de tota la seva vida a entendre com s’han de viure aquests temps perillosos, a comprometre’s com a dona a fugir dels errors, les heretgies i les falses doctrines. Ella vol, com han fet alguns bons servidors de Déu en el passat, escriure, predicar i anunciar la Llei de Déu, la vinguda del seu Fill, Jesucrist, les seves obres, la mort i resurrecció...
¿Per què posa un èmfasi especial a dir que ho ha de fer com a dona? Perquè el pensament de Calví, Luter i de molts reformadors sobre les dones, és el mateix que es respirava en l’Església catòlica: “Les dones no han estat creades amb un altre propòsit que no sigui servir els homes i ésser els seus ajudants. Si les dones acaben avorrides, o fins i tot si moren parint fills, no té la menor importància. Que donin fills fins a morir, per això han estat creades” (Luter, Erl.20,48). Les cites es podrien multiplicar, però és suficient per a entendre la protesta de Marie Dentière en aquestes lletres adreçades a la reina Margarida: “El que Déu us ha donat i el que ha tingut a bé revelar-nos a nosaltres, dones, no menys que als homes, ho hauríem d’amagar i enterrar-ho sota terra? Tot i que no se’ns permet de predicar en congregacions públiques i esglésies (2Tm 2), no tenim prohibit d’escriure i amonestar-nos les unes a les altres en tota caritat (...). Com vós sabeu, el sexe femení és més vergonyós que l’altre, i no sense causa, ja que fins ara l’Escriptura els ha estat oculta. Ningú gosava de dir paraula sobre això, i semblava que les dones no havien de llegir o escoltar res de les Sagrades Escriptures”. A continuació fa un gran elogi de les dones que son esmentades a la Bíblia, culminant en Maria, mare de Jesús. I acaba la defensa dient que seria massa agosarat tractar de detenir la gràcia que Déu ha donat a algunes bones dones “i massa estúpid per part nostra amagar el talent que Déu ens ha donat”.
Oblidada durant segles, avui s’ha reivindicat la seva memòria i el seu saber fer citant els seus treballs en favor de la Reforma i els seus escrits que són considerats una defensa de la perspectiva femenina en un món que patia uns canvis radicals i ràpids en poc temps.
Roser Solé és sòcia del Col·lectiu de Dones en l’Església
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.