Pasar al contenido principal

Tomàs Nadal i Salamià és ex capellà i ex missioner a Xile, va ser empresonat i torturat per la dictadura militar

Joan Alsina va ser afusellat a Xile per defensar els més pobres i ser fidel a l’Evangeli. El vaig conèixer a l’edat de 13 anys, vam estudiar junts al Seminari de Girona, després a Madrid i ens vam traslladar junts a Xile l’any 1968. Quan van assassinar en Joan, jo era empresonat per la dictadura militar. En Joan fou un apassionat de la justícia, un enamorat de l’Evangeli, deia les veritats sense pèls a la llengua, denunciava les causes de la misèria i de la corrupció i els corruptes i afirmava que en el socialisme hi ha més valors evangèlics que en el capitalisme. En Joan ho veia, ho deia i ho vivia.
Joan Alsina i Hortós va nèixer a Castelló d’Empúries el 28 d’abril de 1942. Va estudiar al Seminari de Girona, i va acabar els estudis de Teologia al seminari Hispano-americà de Madrid, essent ordenat sacerdot el 12 de setembre de 1965. Després va exercir el ministeri sacerdotal fent de vicari a Malgrat de Mar durant dos anys. Se’n va anar a Xile el 30 de gener de 1968 i va ser destinat a la ciutat portuària de San Antonio. Allí va connectar ben aviat amb la classe treballadora, amb les barriades més pobres.
Anomenat Consiliari del MOAC (Moviment Obrer Catòlic), comparteix la pastoral amb el treball en l’àrea de salut a l’hospital de San Antonio i participa com a delegat del seu sindicat en el sisè Congrés Nacional de la Central Única de Treballadors (CUT). Mogut pels aires del Concili Vaticà ll i de la Teologia de l’Alliberament, en Joan s’anava fent poble. Per això es va fer obrer, poble oprimit i organitzat en lluita d’alliberament. Va optar pels pobres: “Sóc pobre perquè Crist és pobre i crec que ja n’hi ha prou de veure sempre l’Església lligada als rics”. A més, va assumir el compromís sociopolític que l’hora i el lloc exigien, encarnant-se en el marc històric del procés revolucionari xilè.
El 4 de setembre de 1970, el poble vota a les urnes un govern de la Unitat Popular, iniciant-se així la via xilena cap al socialisme pel camí de la democràcia. Identificat en l’ideari de la Unitat Popular, escrivia a casa seva amb motiu del triomf de Salvador Allende: “Hem guanyat”. Aquest tarannà de compromís va despertar recels en el vicari episcopal de la zona qui li va plantejar deixar el treball o la parròquia. Així fou com es traslladà a Santiago, una de les barriades més pobres de la capital. En la seva feina va sol.licitar el trasllat a un hospital de Santiago i li van assignar una plaça en l’hospital San Juan de Dios. En Joan creu en el sacerdoci, creu en el compromís amb el poble xilè i creu en la seva tasca de capellà-obrer. No vol renunciar a res d’això.
Pocs mesos més tard, l’11 de setembre de 1973, es produeix el cop d’estat del general Pinochet i la mort del president Salvador Allende. En Joan és a la feina amb els seus companys, ell sabia que el buscaven i, malgrat tot, hi va tornar els dies següents. La nit abans del seu assassinat en Joan redacta el seu darrer escrit de comiat que és un veritable testament espiritual. És un text colpidor, que ens descobreix en tota la seva profunditat les reflexions d’un home en situacions extremes de desconcert, derrota i esperança. I també, una cosa més important: és el moment precís en què decideix portar la solidaritat fins a les darreres conseqüències, acceptant el risc real de la mort.
Al dia següent el van detenir a l’hospital, el van torturar i aquella mateixa nit el van assassinar. El seu cos el van trobar al riu Mapocho, com tants i tants altres cadàvers de xilens. El soldat que el va afusellar va relatar després que, abans de disparar, en Joan li va dir: “No me vendes los ojos, quiero verte para darte el perdón”. Aquest home es va suïcidar al cap dels anys, mai no va poder oblidar aquella mirada. En aquest lloc avui dia s’alça un monument en homenatge i en memòria d’un capellà empordanès que va morir com un autèntic màrtir per defensar els més pobres i per ser fidel a l’Evangeli.
Grupos

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.