Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Joaquima Guasch - Tina) Els meus records com a dona treballadora es remunten a la meva infantesa. Envoltada de dones –la meva àvia, la meva germana, la meva mare- em despertava amb l’olor de les torrades que l’àvia preparava. La meva germana i la meva mare es llevaven a les cinc del matí. La meva germana havia d’anar a treballar a la fàbrica i el meu pare l’acompanyava. La mare s’encarregava de les feines de casa, de tenir cura de l’àvia, de comprar i ajudar en el petit negoci familiar, un modest bar de barri.

Les tardes a casa eren veure dones cosint, brodant i sargint vestits vells per aprofitar-los un any més. Com a fons, la ràdio, l’única forma d’imaginar què passava al món, amb les radionovel·les i els serials, com Simplemente María, Lucecita i la música que em quedaria fixada per sempre: la del consultori de la senyora Francis.

Vivia en un món de dones i totes treballadores.

Vaig començar a treballar amb 16 anys. La meva primera feina va ser en una impremta i el primer sou, de 888 ptes. al mes (poc més de 5 euros). Als vespres estudiava tècnic familiar-administratiu.

Per la necessitat, compartida amb tants altres nois i noies de la meva edat, de col·laborar econòmicament amb la família, vaig deixar aquesta feina temporal i vaig començar a treballar com a carnissera / xarcutera al Mercat de la Concepció de Barcelona. Vaig aprendre a desossar, a matinar, a passar fred i a estar rere un  taulell sempre somrient i sense deixar mai d’estudiar.

Però m’acompanyava la força de la meva jovenesa i la il·lusió que em transmetia la meva militància a la JOC (Joventut Obrera Cristiana) on vaig anar descobrint els senzills però essencials valors que ens unien, als qui com jo començàvem la nostra trajectòria laboral: amistat, solidaritat, saber compartir i saber entregar el meu temps lliure comprometent-me en la lluita social que aleshores era tan necessària per millorar les condicions de vida en el barri i en les empreses. I va anar creixent en mi un projecte difícil, que era el desprendre’m dels meus egoísmes, viure amb senzillesa i compartir els anhels i alegries amb els qui m’envoltaven, la classe treballadora.

Encara recordo una frase, que posàvem a les pancartes d’aquells anys: “Un jove treballador val més que tot l’or del món”, el lema de la JOC, impulsada per Cardijn. I en aquesta aventura, Jesucrist era el meu principal punt de referència.

El meu cor sentia que havia de dedicar més temps a treballar en el camp social. Així que vaig començar fent un curs de treballadora familiar. Càritas necessitava una treballadora familiar per a un projecte innovador i diferenciat per a infància i famílies. Vaig anar a fer la meva entrevista i el desembre de 1989 vaig començar a treballar en el “Centre obert” de Torre Baró. Aquesta va ser la meva primera experiència laboral com dins del treball social. Durant tots aquests anys, mai no he deixat de treballar en el meu compromís en aquest camp.

A part de la gran satisfacció i experiència que ha suposat per mi compartir-lo amb excel·lents professionals, a més de grans persones, mai no he deixat de continuar formant-me a nivell professional.

Després d’haver treballat durant aquests 25 anys en infinitat de projectes i d’experiències principalment en l’àrea metropolitana de Barcelona, i després de traslladar-me, per circumstàncies personals, a viure al Maresme, he tingut la gran sort de participar en aquest bellíssim projecte que és “Avidi” de Calella.

En aquest projecte per a dones i mares, en què la nostra tasca consisteix a acompanyar-les i ajudar-les en un món encara masclista i injust, en el qual dones i nens continuen essent els més febles. Treballem perquè les dones puguin trobar el seu lloc, la seva dignitat, la seva il·lusió per la vida i per donar-los les eines necessàries per caminar soles i per sentir-se orgulloses d’elles mateixes.

Continuo sent dona i mare treballadora a casa, amb la meva família, en el meu lloc de treball (amb les dificultats que comporta compaginar totes dues coses) i sense perdre la fe en els meus principis, i en el meu compromís d’intentar aportar el meu gra de sorra allà on estigui, al barri o al poble, per un món en el qual valgui la pena viure.

Quima Guasch 

Testimoni aportat dins la 2a. setmana de la dona treballadora organitzada a Calella de l'1 al 9 de març de 2014 per l'Associació per a la promoció de la Dona Treballadora (APDT) Pare Butinyà i Comunitat de Filles de Sant Josep