Pasar al contenido principal

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dijous 20 de febrer de 2014

Cada dia, ha explicat el Papa, Crist ens demana "qui" és Ell per a nosaltres, però la resposta és possible donar-la vivint com a deixebles seus.

És una vida de deixeble, més que una vida d’estudiós, la que permet a un cristià conèixer de veritat qui és Jesús per a ell. Un camí seguint les petjades del Mestre, on s’hi poden entrellaçar testimoniances diàfanes i també traïcions, caigudes i nous embats, però no només una espècie d'apropament intel•lectual. Per explicar-ho, el Papa Francesc pren com a model Pere, que en l'Evangeli d’avui presenta al mateix temps en la forma d’un testimoni "coratjós" -el que a la pregunta de Jesús als Apòstols: "¿qui dieu que sóc jo per vosaltres?", Ell afirma: "Tu ets el Crist"- i immediatament després aquelles contradiccions, quan considera que cal retreure a Jesús que acaba d'anunciar que ha de sofrir i morir, per després ressuscitar. "Moltes vegades", observa el Papa, "Jesús es dirigeix a nosaltres i ens pregunta: "Però per a tu qui sóc jo?", obtenint "la mateixa resposta de Pere, la que hem après en el catecisme". Però no n'hi ha prou:

"Sembla que per respondre a aquesta pregunta que tots nosaltres sentim en el cor -"Qui és Jesús per a nosaltres?'- no és suficient amb el que hem après, estudiat en el catecisme, que és important estudiar-lo i conèixer-lo, però no és suficient. Per conèixer Jesús és necessari fer el camí que ha fet Pere: després d'aquesta humiliació, Pere ha anat endavant amb Jesús, ha vist els miracles que Jesús feia, ha vist el seu poder, llavors ell ha pagat les tasses, com Jesús li havia dit: ha pescat un peix, ha pres una moneda, ha vist molts miracles com aquests. Però, en un cert punt, Pere va renegar de Jesús, ha traït Jesús, i ha aprés aquella ciència tan difícil –més que una ciència, saviesa– la de les llàgrimes, la del plor".

Pere, continua el Papa Francesc, demana perdó a Jesús i no obstant això, després de la Resurrecció, se sent interrogat per tres vegades en la platja de Tiberíades, i probablement -diu el Papa– en el refermar l'amor total pel seu Mestre plora i s’avergonyeix en recordar les seves tres negacions:

"Aquesta primera pregunta -"Qui sóc jo per a vosaltres, per a tu?'– a Pere, només se l’entén a llarg camí, després d'un llarg camí, un camí de gràcia i de pecat, un camí de deixeble. Jesús a Pere i als seus apòstols no els ha dit 'Coneixeu-me!' ha dit:«Seguiu-me». I aquest seguir Jesús ens fa conèixer Jesús. Seguir Jesús amb les nostres virtuts, fins i tot amb els nostres pecats, però seguir sempre Jesús. No és un estudi de coses que sigui necessari, sinó una vida de deixeble".

Cal, insisteix el Papa Francesc, "una trobada quotidiana amb el Senyor, tots els dies, amb les nostres victòries i les nostres debilitats". Però, afegeix, és també "un camí que no podem fer sols". És necessària la intervenció de l' Esperit Sant:

"Conèixer Jesús és un do del Pare, és Ell que fa conèixer Jesús; és una feina de l'Esperit Sant, que és un gran treballador. No és un sindicalista, és un gran treballador i treballa en nosaltres, sempre. Fa aquest treball d’explicar el misteri de Jesús i de donar-nos aquest sentit de Crist. Mirem Jesús, Pere, els apòstols, i sentim en el nostre cor aquesta pregunta: "Qui sóc jo per a tu?”. I com a deixebles demanen al Pare que ens doni el coneixement de Crist en l'Esperit Sant, que ens expliqui aquest misteri".

Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.