Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El proppassat cap de setmana, Justícia i Pau i la Fundació per la Pau hem organitzat la XX Trobada de Barcelona, que enguany ha estat dedicada a debatre sobre les dimensions i conseqüències del negoci mundial de les armes i de la guerra.

El panorama que han presentat els diferents ponents m'ha resultat especialment esfereïdor i surto francament entristit. I és que la gravetat de l'actual crisi econòmica, de caràcter ja global, ha fet més evident que mai l'escàndol de la descomunal despesa militar a escala mundial.

Sense anar més lluny, resulta absolutament injustificable i inadmissible que l'Estat espanyol, per bé que hagi començat a aplicar una paulatina retallada, mantingui encara un pressupost pel 2011 per a totes les partides que es poden qualificar de militars de més 17.244 milions d'euros (que, com cada any, previsiblement s'incrementarà al llarg de l'exercici en 700 o 800 milions d'euros addicionals), que significa l'1,62% del PIB espanyol i el 4,76 % del pressupost públic total. (Vegeu aquí quadre de la despesa militar espanyola elaborat pel Centre Delàs de Justícia i Pau)

El creixement imparable de l'atur i la pobresa a nivells alarmants, el problema cada cop més greu del deute públic, combinat amb la política d'austeritat pressupostària que ha començat a retallar significativament la despesa social al nostre país, fan absolutament indecent el manteniment d'una maquinària militar innecessària, que inclou la compra i manteniment de caríssims enginys militars de nul·la utilitat real i que ara el Ministeri de Defensa ha fet públic que té greus dificultats per pagar.  

El mateix secretari d'Estat per la Defensa del Govern espanyol va afirmar l'any passat  que «no deberíamos haber adquirido sistemas [de armas] que no vamos a usar, para escenarios de confrontación que no existen y con un dinero que no teníamos entonces ni ahora». Més clar no ho podia haver dit.