El passat dimarts 28 de Setembre vaig participar en la III Jornada de Formació del GTER (Grup de Treball Estable de les Religions) que va tractar la Nova Llei de Centres de Culte de la Generalitat de Catalunya. Teniu un resum molt ben elaborat per Jaume Flaquer a la web de Migra-Studiumi per Jordi Llisterri a CatalunyaReligió, on també han penjat tres videos amb les intervencions dels representants de deu confessions religioses. Des de l’àmbit protestant també en parla Guillem Correa, president del GTER, al seu bloc.
Una de les grans aportacions de la jornada va ser la visibilització de les diferents problemàtiques que representa aquesta llei per a cada confessió, tant pels que disposen de gran nombre de centres com és el cas del catolicisme com pels qui tan sols disposen de un centre amb un aforament per a vint-i-cinc persones com el cas dels taoistes catalans. Emmig d’aquesta forquilla quantitativa trobem encara certes peculiaritats pròpies a cada confessió com ara la pregunta que es feia Montserrat Falguera, representant budista, sobre els centres de culte que no es situen en sòl urbà (quan la llei demana que estiguin ben comunicats, per exemple) o l’aportació de la comunitat sikh referent als àpats comunitaris propis dels seus ritus (la nova llei, a diferència de temes acústics i urbanístics, no en parla).
Com a preocupació de fons hi ha les incidències, bàsicament de tipus acústic, que es donen entre locals cultuals en planta baixa d’edificis d’habitatges. Aquestes incidències acaben amb demandes i és aquí, segons va explicar l’arquitecte del Bisbat de Barcelona, Josep Maria Riera, on els ajuntaments, pendents de l’opinió pública i dels votants, posen traves a la comunitat religiosa. Vivim en una societat del silenci i aquest és un valor fonamental del qual tan sols queden exclosos els campanars, fet controvertit pels assistents. Per altra banda Pau Simarro, advocat expert en la Llei de Centres de Culte, va insistir en la importància de les disposicions transitòries (és a dir: cal començar a llegir la llei pel final), especialment la tercera, instant a les comunitats a fer una comunicació a l’ajuntament corresponent per acreditar la preexistència del local i així tenir llicència, ergo, evitar les mesures cautelars (tancament del lloc de culte). Donat que els ajuntaments solen tenir una mirada més restrictiva respecte als centres de culte que la que proposa la nova llei, es preveu que hi hagi tensions entre les administracions municipals i la generalitat.
En cap moment es va fer menció d’espais pluriconfessionals. La llei no ho especifica i tampoc era un tema interessant pels ponents. Així i tot, paradoxalment, la jornada va tenir lloc en l’Espai Interreligiós de Migra-Studium que, més que un lloc de culte, és un espai pedagògic del fet religiós. Sembla que, ara per ara, els únics espais pluriconfessionals d’ús civil quotidià són, amb major o menor fortuna, les capelles dels tanatoris. Però això es mereix un article de fons en una altra ocasió.
Etapa educativa
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.