Què és un viaducte? Certament un lloc de pas, d’entrada i sortida, un de tants no-llocs de l’anonimat actual que l’ús quotidià acaba convertint en un krono-topos, és a dir, un lloc de referència vital. Aprofitant la forta metàfora que inspira aquesta construcció, arrelada en la concepció de l’homo-viator (entendre l’home i, per extensió, el creient, com a camí, procés i pelegrinatge), l’església de Zúric ha trobat un racó en uns dels arcs dels viaductes de la ciutat a partir del qual ha desenvolupat el projecte “Jenseits” (Més enllà), un espai de trobada al servei dels joves. Aquest projecte ens indica que entendre i interpretar creativa i simbòlicament la ciutat dóna noves oportunitats per a l’acció pastoral. Podeu mirar el vídeo i la traducció de l’alemany que ens ha facilitat la Rosa M.S. des de Bayreuth.
"Jenseits“ (Més enllà)
Davant per davant de l’incineradora, es troben les noves instal·lacions de l’Església Jove de Zúric „Més enllà, al viaducte”. La inauguració dels arcs del viaducte 9 i 12 tindrà lloc l’u de juliol. De moment encara hi estan fent obres. Els responsables del projecte Peter Kubikovski i Esther Bormann ens informen sobre les idees i conceptes amb els que volen atreure joves adults al projecte.
Per què, què és el que pretèn l’Església jove amb el trasllat aquí al viaducte?
Aquí ens trobem al barri de la indústria, als afores de Zuric, on es troben moltes cultures, “multi-culti”. Aquí estem al lloc correcte, al lloc de la mobilitat, aquí sempre hi havien hagut aquests viaductes, un lloc especial des d’on es deixava Zuric i des d’on s’hi podia tornar a entrar, aquí es troben joves i adults entre 18 i 25 anys i aquí hi ha aquells a qui ells es poden adreçar i que els ofereixen un espai.
I quin concepte segueixen ara amb aquest projecte, “Més enllà”?
El concepte és que, per començar, som una Església oberta als demés, és a dir, una Església que no serveix per res no serveix a ningú, i aquí tenim les portes obertes per als joves-adults i els convidem a estar-se aquí i acte seguit a prendre part en el programa o a crear nous projectes amb nosaltres, o sigui, simplement un altre tipus de trobada o relació.
Com volen entrar en contacte amb la gent a partir de 18 anys sense espantar-los un cop senten la paraula Església?
L’ample de banda aquí és múltiple: és cultura, és vida social, és espiritualitat...aquí volem simplement oferir varietat, sense excloure a ningú, i volen encetar un diàleg amb els joves adults a partir d’aquesta varietat.
Com ho volen fer, això? Si ve algú que no té res a veure amb l’Església, com ho fan per explicar-lo el que feu aquí i els vostres objectius?
Doncs per exemple com ho havíem fet al nostre espai anterior en el projecte “Exposició de puces”, en el que poden venir joves adults i per exemple dir “jo faria amb molt de gust una exposició aquí amb vosaltres”, i amb l’exposició ens posem en contacte amb els artistes. O també tenim el projecte “Pa i vi”, en el que és possible venir, menjar alguna cosa i presentar un projecte.
Com és que heu titulat el projecte “Més enllà”?
El nen havia de tenir un nom, s’havia de trobar, van iniciar un procés per trobar-lo en el marc d’un equip i amb una assessora de recursos humans. El públic jove ha preferit després aquest nom, perquè també molt públic ve de “més enllà”, és vertaderament de “més enllà” el que fem aquí, ho van trobar divertit i per això vam adoptar aquest nom.
Bé, ara ens trobem a l’impressionant espai sacre. L’escola d’art de Zuric ens ha dissenyat els objectes litúrgics que aviat es penjaran de les parets, la creu, el ciri pasqual, l’ambó, la pica baptismal i naturalment la muntanya d’espelmes, que és especial perquè està conectat amb imants o les espelmes porten metall a la base i així quedaran fixes, i cadascú pot encendre l’espelma.
Sra. Bormann, quina és la idea de fons d’aquest espai on ens trobem?
L’arc 12 ofereix espai per a diferents actes, ja es tracti d’un concert, una pel·lícula, fins a una missa. El teló significa mobilitat, sortida, i permet una utilització multifuncional.
I com ens hem de representar als joves celebrant missa en aquest espai?
Llavors aprofitarem aquesta plàstica de les parets i posarem els objectes litúrgics sobre una simple taula. Es crearà un mar d’espelmes i sorgirà una atmosfera tranquil·la, acollidora i oberta.
I aquest és el vostre punt de trobada, el cafè.
Exacte, concebut com una sala d’estar, oberta per a tothom, per a què tothom s’hi trobi bé, encara que llegeixi, parli amb un amic... hem pensat que hi tindrem sofàs, taules, cadires...una barra, una juke-box, també serà possible fer servir Internet sense fils, prendre un cafè, llegir el diari...
I mirarem d’adaptar els horaris durant la nostra fase de proves, mirarem si es queda obert al vespre o durant el dia, simplement quan hi hagi més gent, segurament també el divendres-dissabte i també provarem en diumenge.
Sí, i el diàleg amb el mossèn tindrà lloc aquí mateix i amb una persona a disposició de tothom que vingui, també per al públic per al qual està destinat això. Estem a la seva disposició. Si al sortir “els apreta la sabata” podem parlar en aquest cilindre tancat, molt recollit, o anem junts cap al parc.
