Pasar al contenido principal

En el comentari de les lectures d'aquest diumenge, el teòleg Josep Mª Solà deixa de banda la possible base històrica que hi pugui haver en els relats de la tomba buida per basar la seva reflexió en un esquema que es presenta comú en els quatre relats que conserven cadascun dels evangelis.

.....................

LA TOMBA SENSE JESÚS
L’evangeli que es llegeix en la celebració de la vetlla pasqual és el relat de la tomba buida i enguany correspon llegir el text de Mateu (28,1-10). Pocs episodis, tot i les seves variacions entre un i altre, són presents en els quatre evangelis i aquest n’és un cas. Hi ha qui ha deduït d’aquest fet que hi ha una sòlida base històrica, que està en l’origen d’aquests textos. Però hi ha dificultats serioses per sostenir aquesta manera de pensar donada l’escassa fiabilitat històrica dels fets immediats a la mort de Jesús, que narren els evangelis. L’argument que més juga a favor de la dificultat històrica és que en les primeres confessions de fe de les comunitats sobre la resurrecció no s’esmenta el tema de la tomba buida i els escrits de Pau, més primitius que els sinòptics, no en parlen. Tot fa pensar en un relat,sorgit en ambients populars, que, a partir de la confessió de fe en la resurrecció, posa en forma narrativa aquesta fe i s’obre camí al costat dels relats d’aparicions.
El que té més interès és constatar que en tots quatre relats hi ha uns punts o elements coincidents, que porten a pensar en un esquema comú utilitzat per tots quatre. Aquests elements serien: 1) la data; 2) les dones 3) la pedra; 4) l’àngel; 5) el missatge; 6) la missió i la reacció.
1) La data. En Mateu hi ha una clara constatació del diumenge. És el dia que la comunitat cristiana es reuneix per recordar i celebrar la resurrecció de Jesús. “Quan clarejava” a més d’indicar l’hora té un to simbòlic. El pas de la tenebra a la llum. A Gènesi aquest pas és el primer que origina la creació (Gn 1,3). Amb la resurrecció de Jesús s’origina la nova humanitat, la que haurà vençut definitivament la mort.
2) Només se’n menciones dues i no hi manca Maria Magdalena present en tots quatre relats. En ser les mateixes que contemplen la sepultura de Jesús, serveixen de nexe entre els dos esdeveniments.
3) La pedra simbolitza la barrera infranquejable que hi ha entre el món dels vius i el sheol, el món dels morts. El pes de la pedra simbolitza el poder de la mort. La pedra fa impossible el retorn del món dels morts, però amb la resurrecció de Jesús aquesta impossibilitat s’ha esvaït. La mort ha perdut el seu poder i l’àngel, assegut a sobre de la pedra, és el símbol gràfic del poder de Déu sobre la mort.
4) L’àngel en Mateu no és simplement un àngel sinó l’àngel del Senyor, expressió ja usada per Mateu (1,24) i manllevada de l’Antic Testament Jt 6,11 per indicar que és Déu mateix el qui baixa del cel. El terratrèmol acompanya la manifestació del sagrat i la por n’és la lògica reacció. L’aspecte de l’àngel és el mateix que Jesús transfigurat. La resurrecció és un esdeveniment que no es mou simplement dins l’ordre de les coses materials.
5) El missatge de l’àngel. És la part fonamental de relat i tots els elements convergeixen vers aquesta proclamació. És la proclamació de la comunitat cristiana de la seva fe en la resurrecció i el resum de la seva predicació fonamental. “Ha ressuscitat d’entre els morts”. La importància de l’afirmació fa que en el text es reprodueixi dues vegades.
6) Dues reaccions: La por lògica davant la manifestació del sagrat, combinada amb l’alegria de saber que Jesús és viu. La comunitat cristiana experimenta Jesús viu, però aquesta experiència no pot quedar tancada ni en l’interior de la persona ni del grup. Cal que sigui comunicada, predicada, contagiada, escampada on sigui i a qui sigui. Aquest és el mandat de Jesús i que les dones es disposen a complir amb tota promptitud.
Diumenge de Pasqua
24 Abril de 2011

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.