Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

De nou mostrem avui un comentari de la lectura d'aquest diumenge, corresponent a l'entrada de Jesús a Jerusalem. Davant la impossibilitat de comentat el conjunt del relat de la passió, donada la llarga extensió, l'autor opta per destacar-ne algun tret singular; en aquest cas es para atenció en l’abundància de referències a textos de l’Antic Testament.

 
 
UNA MORT PROFETITZADA
 
El diumenge de Ram sempre es llegeix el relat de la passió de Jesús corresponent al cicle de l’any litúrgic en curs. Enguany pertoca el text de l’evangelista Mateu. Els relats de la passió es caracteritzen per l’abundància de referències a episodis i cites de textos de l’Antic Testament. Aquesta fet és fàcilment comprovable en el text de Mateu.
 
En parlar de referències a l’Antic Testament cal començar per distingir entre referències implícites i citacions expressament consignades com a tals. Les primeres es poden descobrir mitjançant un coneixement molt acurat de la Bíblia. Termes, frases o imatges ens remeten a textos o passatges de l’Antic Testament. Les segones solen portar una fórmula intruductòria a l’estil de les que trobem a Mt 26. “Tal com l’Escriptura ha dit” (v.24); “Perquè diu l’Escriptura” (v.31); “Com es complirien les Escriptures” (v.54); “Perquè es complís el que hi ha escrit en el llibre dels Profetes” (v.56)
 
El salm 22 nodreix amb abundància les referències implícites a l’Antic Testament del relat de la passió de Mateu. D’ell provenen la mofa amb gestos i paraules de la gent que passa pel camí (27,39.43) i el repartiment dels vestits (27,35); i també la referència estrella de la pregària de Jesús a la creu (27,46). Era freqüent en el judaisme que, en citar l’inici del salm, es volgués fer referència a la totalitat del seu contingut. Mateu posa, doncs, en boca de Jesús, en el moment tràgic de la seva mort imminent, la pregària del just, que se sent perseguit perseguit i abandonat de Déu. Especular sobre com pot ser que, essent Jesús Déu, pugi dir que Déu l’ha abandonat és anar més enllà del que el text permet afirmar.
 
Un altre text a tenir en compte per establir referències entre el relat de la passió i l’Antic Testament és el quart cant del servent de Jahvè (Is 52,13-53,12) . Talment el servent és menyspreat, humiliat, maltractat (53,3.5.7), empresonat, condemnat, ningú es preocupa de la seva sort (53,8), despullat de la vida fins la mort i comptat entre els malfactors (53,12), Jesús és menyspreat pels membres del Sanedrí (Mt 26,67) i els soldats del pretori (27,27-31), detingut (26,50), abandonat pels deixebles (26,56), condemnat per Pilat , assotat (27,26) i crucificat entre dos malfactors (27,38).
 
El panorama de les referències a l’Escriptura amb introducció és més complicat. D’entrada no totes les introduccions segueixen la mateixa fórmula. Sovint Mateu segueix Marc, sense que el preocupi que es desconegui el text de l’Escrptura que Marc cita. És molt lliure en l’ús dels textos escripturístics; no fa les citacions literals com es fa ara en els escrits moderns, barreja els textos i no importa el sentit que el text de l’Antic Testament té segons l seu context. Ho veiem a Mt 27,9 quan en parlar del retorn de les 30 monedes i la compra del camp del terrisser introdueix una cita amb barreja de textos de Jeremies (18; 32,9) i Zacaries (11,12s).
 
A què respon aquest procediment aparentment tant poc rigorós?. A la comunitat de Mateu hi ha membres que provenen del judaisme. Mateu els vol fer veure que no hi ha una ruptura radical entre l’Antic i el Nou Testament.
 
La introducció de cites i referències a l’Antic Testament són una meditació que l’evangelista posa en el seu text per fer veure que la radical novetat de l’esdeveniment Jesús no és el resultat de quelcom improvisat sinó que forma part d’un projecte de Déu que ja és present en l’Antic Testament d’una forma oculta i velada. Pels judeocreients de la comunitat de Mateu la mort de Jesús deixa de ser una ignomínia escandalosa pel fet que aquesta havia estat predita i anunciada amb el sòlid aval dels textos de l'Escriptura.