Recuperem avui un llarg article publicat a la revista de la Diputació de Barcelona el passat mes de desembre, en el que es fa referència al repte de la gestió de la diversitat religiosa a les ciutats catalanes, aspecte que ha despertat l'interès de molts municipis i en el que hi ha tan sols incipients experiències. L'article analitza les diferents alternatives que han utiitzat països europeus que s'han trobat amb realitats similars. Inclou també un breu escrit de la Directora General d'Afers Religiosos, Montserrat Coll, sobre la nova Llei de Centres de Culte, així com una breu bibliografia de referència.
L'article el signa Maria del Mar Griera (Sabadell, 1978) , membre d'Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR), organisme depenent de la Universitat Autònoma de Barcelona, on és professora ajudant del departament de sociologia. Ha estat investigadora convidada a la Universitat d’Estrasburg (França) i a les Universitats de Bristol i Exeter (Gran Bretanya). La seva línia de recerca principal són les minories religioses a Catalunya i s’ha dedicat especialment a analitzar l’increment de la diversitat religiosa, les vinculacions entre immigració i religió i les relacions entre política i minories religioses. Guanyadora del Premi d’Investigació Rogeli Duocastella XVI juntament amb Ferran Urgell. És coautora de diversos llibres, entre els quals destaca Les altres religions: Minories religioses a Catalunya publicat conjuntament amb Joan Estruch, Joan Gómez i Agustí Iglésias. Recomanem dos articles disponibles a la xarxa. Un, Diversitat religiosa i immigració a Catalunya, al web Universitaties, i l'altre, Noves formes de religiositat, al de l'Institut d'Estudis Catalans.
Us deixem amb l'encapçalament de l'article, que podreu llegir sencer des de les pàgines 28 a 32 de l'enllaç adjunt, en pdf.
La gestió de la diversitat cultural i religiosa ha emergit com una àrea clau per a la governança de les societats europees en aquest inici de segle XXI. L’increment de les migracions internacionals ha contribuït a potenciar la diversificació religiosa del continent i ha provocat una major visibilització de les minories religioses en l’esfera pública. I malgrat que es té tendència a centrar exclusivament l’atenció en el creixement de l’islam, és important assenyalar que els nous reptes no es restringeixen només a l’acomodació de les minories musulmanes. Esglésies pentecostals, grups hinduistes, salons del regne dels testimonis de Jehovà o comunitats ortodoxes són algunes de les entitats religioses, entre moltes d’altres, que en pocs anys han adquirit una major presència en les ciutats europees i han atorgat una nova embranzida a la necessitat de repensar l’encaix de les minories religioses en les nostres societats contemporànies.
http://www1.diba.cat/llibreria/pdf/46216.pdf
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.