La (des)informació religiosa de TV3

Sempre he considerat que la televisió pública de Catalunya, en termes generals, ofereix un serveis informatius de gran qualitat. Així és reconegut socialment de forma majoritària en el nostre país i és el que mostren els seus altíssims nivells d’audiència.

Però alhora, també fa temps que penso que aquesta valoració té una preocupant excepció: la informació religiosa. El seu pes i presència, la seva qualitat i el seus enfocaments són realment inadequats, indignes del nivell general d’aquesta cadena.

Certament, TVC compta amb dos programes específicament dedicats a la informació religiosa, en espais cedits per aquest fi a l’Església Catòlica i al Consell Evangèlic. Ambdós programes són de bona qualitat, tenint en compte els escassos recursos que ambdues esglésies hi poden destinar (ja que TVC només cedeix els espais i la producció tècnica). Però cal recordar que es tracta de breus programes de caràcter setmanal (el catòlic) o mensual (l’evangèlic), en les franges de menys audiència.

Tret d’aquests programes i d’alguna altra presència o programa puntual, el tractament informatiu general del fet religiós és absolutament insuficient per a la importància sociològica que manté la religió i sobretot la cristiana (especialment el catolicisme) en el nostre país i, no cal dir, a escala mundial. Alhora, la informació religiosa, amb freqüents errors i falta de rigor, és enfocada normalment en clau de curiositat o de polèmica, sovint des d’un prejudici fortament antirreligiós o anticlerical i d’acord amb uns pocs tòpics anacrònics.

Val a dir que aquest erroni enfocament és present no només en els informatius, sinó en el conjunt de la programació de la nostra televisió pública (on predomina més aviat la caricatura). I la seva limitada presència global, si es compara amb el pes informatiu d’altres realitats (des de l’economia a la cultura, la ciència, els esports, l'entreteniment o la cuina), fa patent una significativa marginació (conscient o inconscient) del fet religiós.

Un simple exemple d’aquests dies. Mentre es viuen esdeveniments molt importants a l’Església Catòlica, encara majoritària al nostre país, com són les iniciatives en record cinquantè aniversari del Concili Vaticà II, el Sínode de bisbes (amb significativa presència de catalans) i l’inici de l’Any de la Fe, aquests fets pràcticament no han aparegut en els diferents espais informatius. En canvi, han divulgat com a notícia “polèmica” que un bisbe aprovi un pla perquè totes les entitats d’Església siguin més evangelitzadores (fet segur tan polèmic com si el president del Barça aprovés un pla per fer un millor futbol o si el dirigent d’un sindicat anunciés una estratègia per influir més en la legislació laboral).

Ara que la voluntat majoritària del poble a català s’inclina en favor de construir un Estat propi, penso que seria hora d’avançar cap a la televisió pública pròpia d’un Estat que respecta i té en compte la importància de les creences religioses d’una part molt notable de la seva població.