Pasar al contenido principal

Dissabte passat, després de les exitoses 24H al Casal Loiola tres setmanes abans, vam tenir el primer voluntariat per a nois i noies de 3r i 4t d’ESO. Hi estaven convidats tots els alumnes d’aquesta edat provinents de diferents escoles de Barcelona. Alguns nois/es ja sabien a què venien, l’avi a qui havien fet companyia tota la tarda del 22 d’Octubre passat,els esperava. D’altres, que no havien vingut mai, no sabien a què s’atendrien, però no per això deixaven d’estar emocionats.

Voluntariat ESO 5-11-11  (2).JPGVoluntariat ESO 5-11-11  (3).JPGVoluntariat ESO 5-11-11.JPG
A les 14h van començar a arribar joves amb el seu dinar, poc a poc vam tenir l’altell del Casal completament ple. No hi cabia ni una cadira més. En baixar a la Capella de la planta baixa ens vam adonar que teníem 100 joves disposats a tot el que calgués fer aquella tarda. No havíem previst que en poguessin venir tants! Algun fenomen ens passava desapercebut, però allà hi havia un centenar de joves que desitjava trobar una resposta per aquella tarda de dissabte. Enlloc d’amics, botigues, música i bars, buscaven quelcom al Casal. L’equip de monitors estàvem emocionats, i sentíem alhora una gran responsabilitat. Vam repartir 70 joves en residències d’avis i els 30 restants els vam portar a Bellvitge, a conèixer una realitat de barri ben diferent de la nostra. Un cop als diferents llocs de voluntariat, vam entrar, primer una mica tímids, però a mida que va anar avançant la tarda, alguna cosa va passar en els nostres cors que després de 2h de conversa i danses amb els avis, ningú va quedar indiferent. Si entraves a la sala que normalment és freda, t’impactava una calidesa subtil i agradable. Només podia ser fruit de l’amor i de l’amor de Déu. A la Missa comunitària del Casal vam poder celebrar i agrair haver viscut una tarda tan autèntica, un petit tros de vida com del que ens parla Lluís Espinal. “Senyor Jesucrist, ens fa por gastar la vida, però la vida tu ens l’has donada per gastar-la [...] gastar la vida és, cremar les naus en bé dels altres”. Al final de la celebració l'Eloi Aran va presentar el portal d'actualitat religiosa CatalunyaReligió als assistents.

Ja acabant el dia, un quarantena de joves es van quedar al Post-Missa i es van atrevir a creuar l’estret. Va ser una activitat molt bonica: posant-nos per una bona estona a la pell de l’immigrant. Vam marxar a casa contents i tocats per l’intens dia viscut. Amb ganes de més. Amb ganes de retrobar-nos amb tothom qui vulgui i pugui el dia 26 de Novembre.
(Casal Loiola)

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.