Pasar al contenido principal

A vegades els cristians som titllats pels nostres contemporanis d’ésser
persones crèdules, dogmàtiques, que segueixen consignes sense qüestionar.
És possible que en alguns casos això sigui veritat, però en general no és pas
així. El que sí és veritat és que estem acostumats a haver de justificar que
som creients, a donar raons de la nostra creença, com si el normal, el
correcte fos ésser agnòstic o ateu. No seria hora que els cristians
comencéssim a fer preguntes als ateus? Per exemple: Quin sentit té per
vostè la vida, si després de la mort no hi ha res? O “És possible que el sol
atzar hagi produït el cos humà amb la seva complexitat i programació tan
ben pensada? Deia el savi que “les persones intel·ligents fan preguntes i els
rucs donen respostes...”
Jesús de Natzaret no para de fer preguntes al llarg de l’evangeli: “Què
busqueu” (Jn 1,38); “Vols curar-te?” (Jn 5,6); “Per què plores?” (Jn
20,15); “M’estimes?” (Jn 21,17); “Per què em pegues?” (Jn 18,23); “Què
us sembla...?”; “Tens enveja perquè sóc generós?” (Mt 20,15); “quin dels
tres es va comportar com a proïsme” (Lc 10,36)...
La pregunta esperona, fa pensar, compromet, fa créixer.... El papa Benet en
el seu darrer viatge a Alemanya, en el conjunt dels seus discursos ha
formulat 68 preguntes: “Com podem reconèixer el que és just?..., El criteri
de la majoria pot ser suficient?... La racionalitat de l’Univers, amb la gran
precisió de les lleis físiques, s’explica sense una Intel·ligència Creadora?”
En el discurs al Bundestag afirmava el Papa: “Contràriament a altres grans
religions, el cristianisme mai ha imposat a l’Estat i a la societat un dret
revelat, un ordenament jurídic derivat d’una revelació. En canvi s’ha referit
a la naturalesa i a la raó com a veritables fonts del dret...”
Es pot seguir dient que el cristianisme és una religió dogmàtica, antiquada,
que imposa les seves doctrines per obeir-les acríticament? Es pot dir i
quedar-se tan ample, que Benet XVI és un carca que no viu en la nostra
època?
Que els nostres comportaments i paraules mostrin als nostres
contemporanis que la fe cristiana és una opció seriosa de vida,
raonablement fonamentada i, sobretot, font d’una immensa joia.

Fra Josep Manuel Vallejo

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.