La lliçó inaugural del curs acadèmic 2011-2012 de la Universidad de Deusto ha aglutinat tres aspectes de gran relleu. El primer, la celebració del seu 125è aniversari. El segon, el ponent, en aquest cas el P. Adolfo Nicolás, Superior General de la Companyia de Jesús. El tercer, la temàtica: la implicació de la universitat en la recerca de la saviesa i en una revolució espiritual.
El P. Nicolás inicià la seva intervenció afirmant que les preguntes que havia llançat el seu predecessor P. Peter-Hans Kolvenbach, en el mateix lloc amb motiu del centenari, encara eren plenament vives: Què ha de fer la Universitat davant els problemes que avui afecten la humanitat en l’àmbit econòmic, polític, cultural i religiós? Té la Universitat capacitat de resposta? És la Universitat d’avui una institució amb capacitat creativa i configuradora de l’existència humana o ha de resignar-se a anar a remolc de la història?
Sens dubte preguntes actuals i interpel·lacions fortes que arriben al nucli més profund del qüestionament sobre sentit d’aquesta institució. La lliçó avança des d’una anàlisi general del món contemporani, passant per l’afirmació de la necessitat d’una saviesa i, finalment, analitza quina és la resposta de la universitat en aquesta recerca, especialment, de les institucions superiors jesuítiques.
Segons el meu parer aquesta és una veritable «lliçó» amb visió i missió. M’ha agradat molt la lúcida resposta que pot donar la universitat a la fragmentació dels sabers i a una concepció dels coneixements amb la perspectiva d’una projecció professional a curt termini. Certament, es tracta d’un discurs propi de la Companyia però que en absolut pot deixar indiferent a qualsevol persona observadora o compromesa en el món universitari.
Sovint, la crisi contemporània vehicula la nostra intel·ligència vers les qüestions econòmiques. El P. Nicolás diu al bell mig del seu discurs: “La Ética, las Humanidades y las Ciencias Sociales deberán tener mayor protagonismo en el diseño del modelo de sociedad para el siglo XXI, si no queremos estar supeditados al dictado de la economía y el mercado, con el consiguiente empobrecimiento moral y la creación de abismos cada vez mayores entre los que tienen y los que no tienen. No quiere esto decir que las demás disciplinas sean ajenas a la reflexión ética y a la pregunta sobre su contribución al progreso moral. Quizá podamos encontran el equilibrio por medio de una mejor ciencia y mayor conciencia; mejor progreso y mayor humanidad”.
En moltes ocasions agents totalment en sintonia amb aquests plantejaments ens hem preguntat sobre el com traslladar això a la pràctica. El P. Nicolás fa nou propostes que em semblen totes elles molt interessants:
1. Promover el equilibrio entre las disciplinas científico-técnicas y humanísticas, así como el equilibrio entre la búsqueda del conocimiento y la satisfacción de las demandas del mercado.
2. Procurar que la extensión del conocimiento no produzca nuevas desigualdades y mayores abismos, e impulsar soluciones que sean aplicables a países y personas desfavorecidos.
3. Fomentar investigaciones que encuentren modelos más justos de economía y gobernanza, y aportar un pensamiento capaz de anticipar nuevas visiones y caminos.
4. Lograr que el conocimiento sea transformador y fomentar en la academia, la sociedad y la opinión pública la asunción de principios éticos irrenunciables.
5. Impulsar la escucha y el diálogo intercultural e interreligioso.
6. Favorecer las dimensiones más profundas del ser humano y el sentido de trascendencia: la verdad, la bondad y la belleza.
7. Aplicar modelos de enseñanza-aprendizaje que fomenten el pensamiento autónomo y profundo, y ayuden a extraer verdadero conocimiento ante la avalancha de información a la que estamos sometidos.
8. Utilizar las oportunidades de las tecnologías de la comunicación para difundir el conocimiento y extender la formación de manera más creativa y participativa.
9. Ayudar a tomar conciencia de la responsabilidad social de la formación universitaria.
Qui ha dit que la universitat no pot contribuir en la construció d’un món millor? Qui ha dit que la universitat no pot innovar? Qui ha dit que la universitat no pot conrear l’espiritualitat?
Enhorabona. Benvingudes les «lliçons» amb visió i missió!
