Divendres anunciàvem en aquest portal la publicació d’un aclariment sobre l’avortament de la benedictina Teresa Forcades a la revista Foc Nou. I no és sobre la Grip A. El text és la resposta a una petició del cardenal Rodé, prefecte de la congregació per als religiosos, que demanava una manifestació pública d’adhesió de la religiosa als principis doctrinals de l’Església i fa referència a les respostes de Teresa Forcades durant una entrevista emesa per TV3 el mes de maig.
Calia aquest aclariment? Qualsevol persona sensata entén que el grau de precisió d’una resposta a una entrevista televisiva no pot ser la mateixa que la de dos folis. Per tant, tota entrevista audiovisual podria ser causa d’aquest tipus d’escrits “aclaratoris”. A més, tothom que ha passat per la televisió sap que després sempre et queda allò de “no he dit això...” o de “podria haver dit allò altre”. Fins i tot, ens passa una cosa semblant al comú del mortals quan pengem el telèfon després d’una llarga conversa... “Ai! No li he dit això!”. Doncs, apa, a escriure dos folis.
Bé, el joc de la comunicació oral és aquest, però hi ha gent que en vol jugar a un altre. Per això, una entitat privada com E-cristians va muntar una campanya contra les declaracions de Teresa Forcades i li exigien que callés per sempre. I això és el que sembla que ha arribat fins al Vaticà. No és la primera campanya d’aquest tipus, ni la última, i ara fan el mateix amb la pel·lícula Àgora.
Dins l’Església, un pot no compartir les posicions d’altres cristians o de no cristians. I s’hi pot argumentar a favor o en contra. Però, quin sentit perseguir-les i parlar de “pecat d’escàndol”? I és que, realment, pel cardenal Rodé eren una preocupació les respostes d’una benedictina al segon canal de la televisió autonòmica de Catalunya? Com va arribar tan ràpidament al Vaticà que, per exemple, són els darrers en assabentar-se que hi ha un bisbe lefebvrista fent declaracions negacionistes a la televisió sueca?
Doncs, l’entrevista a Forcades no era una preocupació, fins que alguns se’n van encarregar que ho fos. I amb això han aconseguit donar més volada a una entrevista que avui ningú recordaria, donar feina a Roma, i donar ales a un moviment de persecució eclesial sense sentit. Vivim temps de campanyes virtuals persecutòries, de difamacions malaltisses per internet, de nous torquemades digitals de vols gallinacis, de repartidors de carnets de catolicitat digital.... L’objectiu final de tota aquesta tropa és silenciar els qui no pensen com ells.
Cadascú és sobirà de què fa amb el seu temps i hi ha molta gent amb poca feina, però estic segur que els fruits d’aquest apostolat de la persecució poc ajuda a l’Església que ja ha enterrat els tribunals de la inquisició. És això el que volen aquesta gent que escriuen de matinada?
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.