Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Aquest matí del diumenge (11 d’octubre) m’assabento que acaba de morir l’arquebisbe emèrit d’Urgell, Joan Martí Alanis, a l’Hospital de l’Esperança de Barcelona. Tenia prop dels 81 anys (els hagués complert el mes vinent). Ràpidament els bons amics de “Catalunya Informació” em demanen un perfil urgent del personatge i no puc deixar de recordar que Martí Alanis correspon al grup dels grans bisbes de Catalunya i de l’Església catalana de després del Concili Vaticà II. Només el podem situar al costat de grans figures com l’arquebisbe de Tarragona, Ramon Torrella, o el cardenal Narcís Jubany (a Barcelona), tot i que Martí Alanis era més jove que ells, o de Jaume Camprodon a Girona. Del seu perfil m’agradaria subratllar-ne ara tres aspectes.

El primer és que ell era un gran intel·lectual, un home d’una molt bona i sòlida formació. Ho era ja de jove, però ho ha estat també fins el final. El recordo participant en les tertúlies de “Radio Estel” els dijous al matí, alguna vegada havíem coincidit (fins el passat mes de maig) i reconec que no era fàcil de discutir amb ell. Sempre tenia una molt bona argumentació i era coneixedor de moltes dades, més enllà de les que se solen trobar cada dia en els diaris. Hem de recordar també els seus articles, molt ben pensats, publicats als diaris La Vanguardia, Avui o al Diari d’Andorra. Els meus companys capellans de la Residència Sacerdotal de Sant Josep Oriol, una residència per a capellans jubilats de Barcelona, on -fins ara- ell hi residia, saben com es preparava aquelles petites conferències dels dijous a la tarda, un cop al mes, sobre temes d’actualitat, i amb quina bateria de bibliografia hi venia carregat. I molts llibres eren de recent i rabiosa actualitat. Ell estava al corrent de tot! I es preocupava per estar-ho.

Un segon aspecte és que l’arquebisbe Martí Alanis passarà a la història dels bisbes d’Urgell com “el primer copríncep de la història moderna d’Andorra”, atès que ell ha estat la figura clau de la Constitució democràtica d’Andorra (elaborada el 1993). Pot semblar ben estrany per part d’un bisbes, però, ell ha estat un bisbe que ha acompanyat un país en el seu camí democràtic, per deixar de ser un principat d’estil feudal, de l’Edat Mitjana, com el principat de Mònaco, per passar a ser un país modern i democràtic, sense perdre les seves arrels més tradicionals però passant a ser participatiu.

Finalment, un tercer aspecte a tenir molt en compte és la seva dedicació als Mitjans de Comunicació Social i el seu bon apreci al periodisme i als seus professionals. Recordem que durant anys Martí Alanis va ser el màxim responsable de la Comissió Episcopal de la Conferència Episcopal Espanyola per la relació amb els Mitjans de Comunicació Social, així com també ho va ser de la Conferència Episcopal Catalana. Amb molt d’encert ell sempre reclamava la llibertat i el respecte entre aquest dos mons sovint tan i tan antagònics. Llibertat per poder parlar de tot, tant els mitjans com els bisbes, però sense perdre mai el respecte que tant periodistes com creients es mereixen.

Sento molt la mort de l’arquebisbe Joan Martí Alanis perquè no m’he pogut acomiadar d’ell. El seu procés de deteriorament i mort ha estat summament veloç, atès que a principis de l’estiu es va trobar malament, va ser ingressat a l’Hospital del Mar de Barcelona, pràcticament durant tot l’estiu, i aquesta mateixa setmana va ser traslladat a l’Hospital de l’Esperança, quan ja tot feia preveure que tindria un desenllaç ràpid. Gràcies, doncs, bon bisbe Joan pel seu treball i pel seu apreci a la "nostra" i "vostra" feina.