Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

Venim d’un temps convuls que ha regirat l’economia, la societat, la política, les institucions, el medi ambient i el món. Ara es tracta de saber què és el que ens pertoca fer, quines són les noves prioritats. Els temps de crisi són temps d’aprenentatge i de propòsits i, si volem, són temps transformacionals.
Creiem que el denominador comú de molts dels problemes que estem afrontant és una vinculació amb el món dels valors. Constatem un afebliment de la connexió entre les persones, les organitzacions i la societat en general amb els fonaments valoratius. Potser el nivell d’imbricació pràctica dels valors no difereix massa del d’altres moments, però ara fins i tot hem afeblit els discursos públics sobre els valors. O potser també ha disminuït la nostra destresa per a integrar-los de manera exigent i no relaxada a les nostres pràctiques quotidianes. Dit d’una altra manera, la nostra vida, la nostra activitat, els nostres criteris d’actuació sovint han quedat massa lluny d’allò que en podríem dir uns valors bàsics compartits.
Aquesta apel·lació a uns grans valors compartits sovint rep tres menes de crítiques: una, que són massa abstractes, massa allunyats de la realitat quotidiana; una altra, que són massa ambiciosos, massa idealistes; i finalment que són carrinclons, que fan olor d’antic. És com si els valors deambulessin entre la filosofia i la sagristia, però mai pel bell mig de les nostres vides de cada dia. No compartim aquesta visió. Els valors sòlids continuen essent el fonament de tota perspectiva de vida de qualitat i un generador de sentit inesgotable de propòsit, d’orientació, de vertebració i de cohesió de molta gent en una proposta atractiva de voler millorar la realitat.
Són temps de tornar als fonaments, de reconnectar amb els nostres valors bàsics. Temps de tornar-nos a confrontar amb ells, de pensar-hi, de parlar-ne, de preguntar-nos fins a quin punt estem disposats a incorporar-los a les nostres vides. Si alguna cosa ha posat de manifest la crisi econòmica i social que estem vivint és que les societats són capaces d’oblidar els valors que les han portat on són. De la crisi econòmica potser ens en rescati el BCE, però d’una crisi de sentit només ens en podem autorrescatar.
Si parlem de reconnexió és perquè tenim la sensació que en algun moment dels anys de bonança el vincle entre valors i pràctiques és va afeblir. Amb els valors deixats al marge, gairebé invisibilitzats, les pràctiques concretes van ser incapaces d’aferrar-s’hi i, massa sovint, van trobar confort en pràctiques arrelades en contra-valors: el frau, la deshonestedat, l’abús de poder i tants d’altres.
Parlem, doncs, d’una reconnexió que s’ha de produir a un triple nivell. Reconnexió a nivell de les persones concretes, de les històries de vida individuals, dels reptes personals que tenim al davant. Reconnexió també a nivell de les organitzacions: empreses, escoles, associacions, partits, sindicats, grups d’esplai, parlaments, òrgans judicials, governs, administracions públiques... Les organitzacions, ho vulguin o no, també orienten la seva acció en funció de valors. Reconnexió, finalment, a nivell de les societats, unes societats que consensuïn els grans valors compartits que volen defensar i potenciar i que facin del respecte i la potenciació d’aquests un objectiu prioritari, un orientador de les seves estructures i de les dinàmiques socials.
Som, potser, a les portes d’un nou cicle econòmic i polític. Hi arribem exhausts i confosos, en alguns casos havent perdut bous i esquelles. Per aquest motiu, els temps de reconnexió són temps de rectificació i regeneració, de fer foc nou, d’assumir el compromís dels rebels amb causa, de redefinir el nostre contracte social i cívic, d’escollir com a referents els qui veritablement poden donar exemple de vida bona. La gran lliçó d’aquests anys de fúria i devastació és que no tirarem endavant només amb valors febles, tous o efervescents, sinó que els individus i la comunitat necessitem un arrelament axiològic profund. Si no volem tornar a ensopegar amb els mateixos errors del passat, si no volem esdevenir de nou éssers reactius i amnèsics, hem d’assumir el compromís públic i solemne de reconnexió amb els valors i de modificació de les nostres pràctiques. L’Anuari dels valors 2013 que acaba de publicar la Fundació Lluis Carulla ens adverteix justament d’aquest risc i d’aquesta nova oportunitat de fer bé les coses.
[Article publicat amb Àngel Castiñeira a ElpuntAvui el 04.07].