Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

En els últims anys, la qüestió de la RSE ha ocupat progressivament un espai rellevant en l'anàlisi de les pràctiques empresarials. Tanmateix, i ho constato reiteradament en classes i conferències, de vegades la sensació de molta gent és la de trobar-se davant una sopa de lletres difícil de pair. Per això és tan important posar el focus no tant en el que hom diu, sinó en de què parla. La mateixa Comissió Europea ho ha intentat, posant l'accent en l'impacte de les actuacions i decisions empresarials. Els impactes (o les conseqüències): vet aquí un component inexcusable de la responsabilitat.

Per bé que no se sol reconèixer així, molt sovint, quan es parla de RSE, tant si es pretén enaltir-la com relativitzar-la, es fa des d'una perspectiva dualista. Una perspectiva que oposa la dimensió econòmica de l'empresa («els resultats») a la dimensió social («la responsabilitat»). Aquesta perspectiva és compatible amb un gran interès per la RSE, però com una cosa afegida a l'activitat empresarial pròpiament dita. Com si la viabilitat econòmica no formés part de la responsabilitat. I de la RSE. Però aquest dualisme té una altra cara, en la que se sol reparar menys: en nom de la RSE de vegades es projecten exigències cap a l'empresa que desborden la seva especificitat com a institució econòmica i que ignoren alguns requisits bàsics del seu funcionament.
 
En aquest marc es fa necessari un seriós esforç per pensar la RSE en termes d'interdependència. Avui la responsabilitat corporativa no es redueix a les conseqüències del que les empreses fan, sinó que es refereixi a la manera com les empreses se situen i actuen amb el seu entorn. La RSE es reflecteix en els valors i criteris que orienten les empreses en totes les seves relacions .
 
Per això crec que hem d'anar més enllà, i ser conscients que no és possible la RSE sense innovació social. En la nova societat emergent l'empresa haurà d'aprendre a construir la seva pròpia legitimitat (ja que ja no li vindrà donada, ni per la llei ni per l’ideologia), i haurà de decidir com vol ser reconeguda. I aquesta legitimitat passa per la capacitat empresarial per dialogar amb els actors i els grups socials. Per la capacitat de construir relacions. Una cosa que va més enllà de simplement mesurar i controlar impactes.
 
Fa uns anys, en un context totalment diferent , va fer fortuna el títol d'un llibre : "de l'anatema al diàleg". Doncs bé, crec que avui hauríem de parlar del pas de la negociació al diàleg. I del diàleg a la innovació en clau de projectes. Aquest criteri no ve donat per una visió especulativa o moralitzant sobre com haurien de ser les coses. Ve donat pel tipus de problemes i de qüestions que tenim entre mans: hi ha problemes i qüestions que no ens demanen negociacions (a veure qui pot més, calcula millor i colla més a fons), sinó diàleg (a veure qui és capaç de situar els problemes en una perspectiva més ampla).
 
El diàleg entre els diversos actors -sense caure en aquella bella fantasia del multistakeholder- ha de redundar en un increment del capital social. Això no vol dir que hagin de desaparèixer els conflictes, diferències i tensions, sinó que és possible incrementar la confiança i l'arrelament en un entorn social; i que és possible intensificar unes relacions de reconeixement mutu no orientades a la confrontació. S'ha dit gràficament que a les empreses no només els interessa ser «elegibles» pels inversors. En la societat del coneixement, on atreure el talent és crucial, també han de ser «elegibles» com espais professionals i valorades com a llocs on resulta gratificant, en tots els sentits, treballar. I també han de ser «elegibles» com a veïns. Una empresa, a llarg termini, no pot operar d'esquena a la comunitat on està situada o ignorant les seves expectatives perquè, més enllà dels requisits legals, la comunitat redefineix contínuament l’«autorització» per a l'actuació de les empreses.
 
Per això, crec que en el futur no parlarem només de la RSE en termes d'impactes, sinó també en termes de construcció de relacions.