(CR/Salesians) Arran del primer contagi conegut del virus d'Ebola a Europa, la dinàmica informativa ha descuidat l'origen del brot, a l'Àfrica Occidental, on són ja prop de 7.200 les persones infectades. Fa només una setmana la missió salesiana a Sierra Leone obria la primera residència per acollir els orfes supervivents de l’Ebola a Monròvia, la capital de la veïna Libèria. El que abans era una escola de primària ara s'ha convertit en un centre d'atenció al menor que acull 60 nens i nenes d'entre 2 i 17 anys. Ho explica Sergio Sauce en un reportatge que ha donat a conèixer la inspectoria salesiana.
El periodista presenta el religiós argentí Jorge Crisafulli al capdavant de la iniciativa. El salesià porta més de 30 cooperant a l'Àfrica i és l'inspector dels Salesians dels països de parla anglesa a la regió de l'Àfrica occidental. Ara mateix, diu que atén la seva trucada des de Ghana, on està impartint un seminari sobre l'Ebola.
Crisafulli expressa el desig que l'epidèmia "s'acabi el més aviat possible" i explica la importància de transmetre esperança. "El primordial és contenir la infecció, en segon lloc que segueixi havent-hi gent amb esperança. L'eina més forta per combatre aquesta malaltia no són els diners, és l'esperança, ser positius. Amb molta feina i esforç, això s'acabarà. No sé quan, no serà fàcil, però passarà. L'ajuda internacional és imprescindible per aconseguir-ho. No n'hi ha prou a mirar la televisió i pensar: 'Això passa a l'Àfrica??'. Avui està passant a l'Àfrica, però demà pot passar en qualsevol altre país. És un repte global".
Els orfes de l'Ebola
El reportatge diu que "la por a la violència contra les instal·lacions o les mateixes persones que resideixen al centre d'acollida fa necessari que, en la mesura del possible, passi desapercebut". Crisafulli diu: "Per comprendre el veritable problema d'aquests infants cal ficar-se de ple en la cultura africana. Ningú vol tocar a algú que hagi estat en contacte amb l'Ebola, tant és que sigui un adult o un menor, que estigui o no recuperat. Això és el primer. Després hi ha el simple fet de sobreviure. A l'Àfrica, que un menor no es contagiï mentre que tota la seva família ha mort es veu com bruixeria. Es pregunten perquè ells no s’han contagiat, i les seves deduccions apunten a la màgia negra. Hi ha hagut diversos casos d'orfes assassinats, i ha estat per por a la bruixeria més que al propi Ebola".
El religiós preveu que abans que acabi l'any s'hauran ocupat les 120 llits de les que fins ara disposen. "A mitjans de 2015, si l'expansió de l’Ebola no es frena, podrien ser més de 250". "La nostra idea és no tenir-los aquí més de quatre mesos", apunta Crisafulli. La primera opció és trobar alguna persona propera que vulgui fer-se càrrec del menor. En cas que les famílies no vulguin rebre'ls, es posa en marxa un sistema que ja s'ha fet servir amb els nens soldats i que consisteix a buscar famílies alienes que vulguin fer-se càrrec d'ells. "A aquestes famílies se'ls dóna suport amb menjar i fins i tot amb diners".
Crisafulli adverteix que no es contempla l'adopció internacional i que "quan tot això passi, quan l'Ebola es controli, els orfes quedaran. Hem de trobar una manera de mantenir-los fins que puguin valer-se per si mateixos. No hi ha una altra opció".
Al centre que gestiona la Missió Salesiana hi treballen 12 persones: 5 salesians, dues infermeres, dos assistents socials, dos mestres, una doctora i una terapeuta musical i de dansa. "Cada dia els nens s'aixequen i tenen un moment d'oració. Després, al matí la dediquen a l'educació; tenen classes d'anglès, matemàtiques, socials ... A la tarda hi ha activitats especials, com la consulta psicològica, el treball a l'hort, esport, jocs i musicoteràpia".
Protecció i contenció
Els sistemes de protecció i contenció davant la infecció són una de les prioritats en el centre. "Hem creat un sistema de dutxes en el qual cada nen té accés a un comandament personal. No és fàcil explicar prevenció als nens per com són, però estem tractant d'educar-los en aquest sentit. També hem construït una carpa de quarantena i seguim tots els protocols de seguretat en els quals hem estat formats. Tenim dos vestits de protecció, tenim guants ... La carpa té banys i dutxes especials. En el cas que qualsevol nen presenti símptomes (febre, vòmits, diarrea o hemorràgia), immediatament se’l separa del grup i se segueix un protocol de seguretat".
Al carrer, el missioner assegura que la gent, quan té diners, prefereix invertir en menjar abans que en sanitat. "És un dels grans reptes a Libèria i Sierra Leona. Moltes famílies s'acosten a nosaltres demanant ajuda. Fins ara hem pogut oferir arròs, oli, tomàquet fresc i pasta de tomàquet. Però el més important és el material sanitari per prevenir-se d'un contagi, que és molt, molt fàcil que passi. Intentem ensenyar protecció i donar-los guants, sabó i desinfectants".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.