En comptes de penalitzar el sistema financer, el govern ha destinat 230.000 milions d’euros al rescat de bancs i caixes. No es pot sortir de la crisi enfortint els instruments financers que l’han provocada.
En comptes de tallar amb les despeses militars i la col·laboració en guerres, continua el discurs oficial segons el qual allò és el que ens proporciona seguretat.
Després d’aquest malbaratament de diner públic, el govern no té autoritat moral per demanar sacrificis en serveis bàsics com educació o sanitat. Serveis que ens proporcionen una seguretat real.
Als centres escolars estem assistint a un munt de despropòsits: retallades que afecten les nostres companyes del treball de la neteja, del personal d’administració i serveis, del professorat en general i sobretot en precari i, per descomptat, les famílies i l’alumnat.
Gràcies a Déu, la indignació ha despertat les consciències. Hem comunicat aquesta injustícia al síndic de greuges i estem actuant amb creativitat: mares, pares, criatures, jovent, personal d’escoles i instituts ens vestim de groc (amb el lema SOS ensenyament públic de qualitat) cada dimarts, i també difonem la situació en els mitjans i sortim al carrer.
Llum Mascaray Olivera, membre de la GOAC, Olesa, i membre de la coordinadora “Olesa es mou”
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.