Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El 6 de juny és la festa de Sant Marcel·lí Champagnat, fundador dels germans Maristes a principis del segle XIX i canonitzat el 1999. L’actual superior general dels Maristes, el català Emili Turú, dedica la carta escrita amb motiu de la festivitat d’aquest any a animar a treballar “al servei d'un projecte més gran que ens supera i que ens dóna sentit i direcció”, una aventura en la que “els protagonistes hi arriben i se’n van quan han complert la seva part”. Aquest el text de la circular:

Missatge en la festa de Sant Marcel·lí Champagnat, 2011

En els últims mesos, han passat per la nostra Casa general a Roma diversos grups de pelegrins maristes, després de visitar la nostra casa de l'Hermitage. He tingut l’ocasió de trobar-me amb la majoria d'aquests grups, i he pogut constatar el gran impacte que ha produït en les seves vides el contacte amb els llocs dels nostres orígens maristes. Moltes persones es pregunten amb admiració, quan es troben físicament presents en aquesta estreta i humida vall per on baixa el riu Gier, com va poder donar-se una expansió internacional tan gran de l'Institut Marista des d'aquest humil lloc. Però crec que encara deixa una empremta més gran saber-se part d'una meravellosa història que va començar en 1817 en aquelles terres i que arriba fins als nostres dies en els cinc continents. Ens sabem continuadors del somni del pare Champagnat, del germà Francesc, dels nostres primers germans i de tants altres que han vingut després.

Tots nosaltres, probablement, en un moment o altre, hem experimentat aquesta bonica sensació de saber que les nostres petites històries connecten amb una història més gran, que està passant al nostre voltant, i de la qual podem ser-ne part. Per a molts de nosaltres, de fet, és avui gairebé impossible separar el nostre camí personal del camí marista, un més entre tants que convergeixen en la gran història de la humanitat i que volen contribuir a fer del món un lloc de fraternitat i harmonia.

Em sembla que aquest sentiment està ben expressat en la famosa novel·la de Tolkien, "El Senyor dels anells ". Frodo i Sam, dos populars hobbits, es troben, sense saber ben bé com ni per què, embolicats de sobte en una apassionant gran aventura. Deixen la comoditat d’allò conegut per enfrontar-se a perills i constants sorpreses. Ells encara no ho saben, però tenen un paper fonamental en assegurar el futur de la "Terra Mitjana".

"Una vegada, en trobar-se davant el perill, Sam li diu a Frodo:

- ... M'agradaria saber en quina mena d'història hem caigut.

- A mi també -va dir Frodo-. Però no ho sé. I així són les històries de la vida real. Pensa en alguna de les que més t'agraden. Tu pots saber, o endevinar, quina classe d'història és, si tindrà un final feliç o un final trist, però els protagonistes no en saben absolutament res. I tu no voldries que ho sabessin.

- ... Les grans històries no acaben mai?

- No, mai acaben com a històries -va dir Frodo-. Però els protagonistes hi arriben i se’n van quan han complert la seva part ..."

Crec que nosaltres, a diferència de Sam i Frodo, ens anem fent conscients del tipus d'història en el que hem "caigut": una gran història, de les que mai acaben, en la qual volem assumir el nostre protagonisme i "complir la nostra part".

Avui, quan estem celebrant la vida i la santedat de Marcel·lí Champagnat, ha de ser un dia d'acció de gràcies. Perquè les nostres vides personals se saben entrecreuades al servei d'un projecte més gran que ens supera i que ens dóna sentit i direcció. Perquè ens sentim cridats a ser una presència de Maria en l'Església i en la societat. Però és també un dia per renovar la nostra adhesió al carisma i a la missió maristes, desafiant totes les nostres resistències a sortir de pressa, amb Maria, cap a una nova terra. Aviat es compliran dos anys de la celebració del XXI Capítol general, i els "horitzons de futur" intuïts en aquesta assemblea segueixen interpel·lant-nos amb força, demanant compromisos personals i col·lectius:

-Una vida consagrada nova, arrelada fermament en l'Evangeli, que promogui una nova manera de ser germà.

-Una nova relació entre germans, laiques i laics, basada en la comunió, buscant junts una major vitalitat del carisma marista per al nostre món.

-Una presència fortament significativa entre els nens i joves pobres.

"M'agradaria saber en quina mena d'història hem caigut ..." No ho dubtem: es tracta d'una apassionant aventura, per la qual val la pena gastar la vida. Com actors d'aquesta història desconeixem el seu desenllaç, però no ens importa: sabem que la meta és el camí, i amb això en tenim prou.

Caminem, doncs, amb alegria, amb esperança, amb renovat compromís per les vies de la història marista, de la qual ja estem sent protagonistes. Recórrer aquest itinerari col·lectiu ens ajuda a ser més nosaltres mateixos, ja que, com va dir Isak Dinesen: "Ser una persona és tenir una història per explicar".

Que Sant Marcel·lí Champagnat, la estela del qual intentem seguir, ens beneeixi a tots nosaltres, a les nostres famílies i als nens i joves que hem estat cridats a servir en els cinc continents.

 

 
 
 
Emili Turú, superior general dels Germans Maristes