Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Guillem Carol/SOLC) El 9 de juny de l'any 1951 Anna Padrós i Sellés va recuperar totalment la mobilitat. Padrós era una dona que patia nanisme, era borderline i, amb el pas dels anys, havia anat perdent la mobilitat de les extremitats. De cop, però, després de fer una pregària, va recuperar totalment la mobilitat gràcies a la intercessió d’Anna Maria Janer. Els metges van qualificar la seva curació d'inexplicable, els teòlegs van declarar que s’havia curat de manera instantània, duradora i completa gràcies a la intercessió de la Mare Janer. Els cardenals i bisbes, finalment, van ratificar aquests parers.
Després d'anys de treballs constants i laboriosos s'ha confirmat el miracle. Un miracle que, gràcies a una vida exemplar, culminarà, el 8 d'octubre amb la beatificació d'Anna Maria Janer.
 
La biografia d'una dona lluitadora
 
Anna Maria Janer Anglarill va néixer el 18 de desembre de 1800 a Cervera (La Segarra) en una família de profundes conviccions cristianes. Va ser la tercera de quatre germans. A causa de la Guerra del Francès i de les seves conseqüències –fams, epidèmies, dolor- es va familiaritzar des de petita amb el sofriment humà.

Als divuit anys, va entrar a formar part de la Germandat de Caritat de l’hospital de Castelltort de Cervera. Les germanes tenien cura dels malalts i pobres de l’hospital i donaven classes i catecisme al “Real Colegio de Educandas” de la mateixa ciutat.
 
El 1833 va esclatar la primera guerra carlina i l’hospital de Castelltort es va convertir en hospital militar. El 1836, la junta de l’hospital va expulsar les germanes. Durant un curs Anna Maria Janer va exercir de mestra al “Real Colegio de Educandas”. Després de la batalla de Gra, va marxar cap a Solsona per a posar-se a disposició de la diòcesi. La seva arribada va coincidir amb la visita de Carles Borbó que li va demanar que coordinés els hospitals de la zona carlina. Es va fer càrrec dels hospitals de campanya de Solsona, Berga, la Vall d’Ora i la Boixadera. Va ser reconeguda pels combatents dels dos bàndols com la “Mare”. Acabada la primera guerra carlina, ella i tres germanes van ser fetes presoneres i van haver d’exiliar-se a l’hospital de San Josep de la Grave de Toulouse.

El 1844 va retornar a l’hospital de Cervera. Cinc anys després va passar com a directora a la Casa de Caritat de la mateixa ciutat. Acollia nens orfes, joves discapacitats i ancians.

El 1859 va acceptar la petició del bisbe d’Urgell, Josep Caixal Estradé, i va establir una germandat de caritat a l’hospital de pobres malalts de la Seu d’Urgell. El 29 de juny de 1859 Anna Maria Janer va fundar l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, dedicat a l’educació cristiana de nens i joves i a l’assistència de malalts i ancians.
 
El 1863 va fundar personalment el col•legi de Cervera i l’hospital de Tremp. Més endavant, entre altres, el col•legi d’Oliana (1864), l’asil de Sant Andreu de Palomar (1866), i els col•legis de Llívia (1868) i de Les Avellanes (1872). Les germanes obtenien per concurs la plaça oficial de mestra.

Amb la revolució de 1868, nombroses comunitats van ser dissoltes i les germanes es varen dispersar. Entre 1874 i 1880 va ser relegada dintre del mateix Institut degut a la nova orientació que va voler donar-li un director espiritual.

El 1880 es va celebrar a Talarn el primer capítol general que la va elegir canònicament com a superiora general i al 1883 va ser elegida vicària i primera consellera general. Va passar els darrers anys de la seva vida en aquest poble lleidatà envoltada d’alumnes, de noies que es preparaven per a ser religioses i de professes.
 
Va morir l’11 de gener de 1885, a Talarn. Va demanar morir a terra com a penitent per amor a Crist. Anna Maria Janer va morir després de dedicar tota la vida a atendre les persones més necessitades del seu temps: malalts, pobres, incurables, empestats, ferits de guerra, infants orfes i ancians sols. La seva Fe és l'exemple de vida que impulsa, més tard, a totes les germanes de la congregació.
 
 
Les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell
 
Anna Maria Janer va deixar una petjada molt forta. Va ser tant profunda que encara avui es predica el seu missatge a través de les moltes escoles, hospitals i residències que regenten les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, un Institut religiós catòlic fundat que actualment està estès per 11 països. La seva missió es centra en l'educació cristiana dels infants, en l'assistència dels malalts i els ancians més necessitats.
 
El seu estil de vida es pot resumir en quatre punts. Pobresa: volen viure el compromís i el servei compartint tot el que tenen. Castedat: volen obrir-se a l'amor universal i intenten descobrir Jesucrist en els altres. Obediència: volen estar sempre disposades a anar allà on calgui. Comunitat: s'ajuden a viure la Fe, la fraternitat i la missió que tenen en comunitat.
 
La Germanes de la Sagrada Família d'Urgell basen la seva vida en descobrir Crist en el germà, especialment en aquell que sembla que fins i tot hagi “perdut el reconeixement de la seva dignitat humana”. Ho fan des d’una manera pròpia, des d’un estil propi d’estimar. No fan accepció de persones, en tot cas mostren la preferència pels més necessitats. Intenten posar-se en la pell de l’altre, assumint la situació dels altres com a pròpia per a descobrir la presència de Jesucrist en tota la seva vida.
 
El camí de la beatificació
 
El procés de beatificació és llarg i laboriós. S'ha de declarar que un difunt ha viscut una vida de santedat –per tant, exemplar- i ha realitzat un miracle després de la seva mort. Aquest camí comença quan el bisbe de la regió d'on va néixer, va viure o va morir el candidat fa recollir proves i testimonis que permetin provar que la persona va viure en santedat o va practicar heroicament les virtuts cristianes. Si és així, és declarat Servent de Déu. La Mare Janer va rebre aquest reconeixement l'any 1951, quan va començar el seu procés diocesà i en el moment que la Congregació per les Causes dels Sants el va donar per començat oficialment.
 
Llavors es presenta el cas a la Santa Seu, a la Congregació per a les Causes dels Sants, amb la biografia completa, i evidències dels fets, i, si n'hi ha, del miracle atribuït a la persona. Aquest cas és avaluat per un grup d'experts en ciències i teòlegs. Si el cas és aprovat el candidat és declarat venerable. Venerable significa ser “respectada i honorada”. És a dir, que mereix l’estimació de tothom. A Anna Maria Janer se la va declarar al juliol de 2009.
 
Finalment, si hi ha un miracle i queda demostrat que ha estat realitzat per la intercessió de la persona, és proclamat beata. Aquesta serà la fita que, d'aquí uns mesos, viurà la figura de la Mare Anna Maria Janer. 
 
Guillem Carol. Text publicat a la revista diocesana SOLC de Solsona.