Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Josep Maria Carbonell - CR París) El cardenal Gianfranco Ravasi ha d’estar satisfet. La primera gran iniciativa fora d’Itàlia del Pontifici Consell de la Cultura ha estat un èxit. La proposta de Benet XVI del projecte de l'“Atri dels Gentils” com espai de trobada entre creients i no creients, ha trobat una excel·lent acollida a la ciutat de París. Organitzat pel Consell Pontifici de la Cultura i per l’Institut Catòlic de París, aquesta primera edició ha comptat amb un ampli suport i desplegant de la televisió KTO, la Televisió Catòlica de França, que ha retransmès en directe tots els esdeveniments.

L’Atri del Gentils té com a objectiu proporcionar un espai per al diàleg "amb aquells què la religió és una cosa estranya, per als qui Déu és desconegut i que, tanmateix, voldrien apropar-se…”. El Cardenal Ravasi ha posat la directa. En les properes setmanes “L’Atri dels Gentils” continuarà les seves activitats a Bolonya, a Estocolm i, fins i tot, a Albània. Segons ha informat CatalunyaReligió l’any vinent Barcelona seria un dels escenaris escollits per dur a terme una nova sessió de trobada entre creients i no creients. 

El lema de la trobada a París ha estat: “Llums, religions i raó comuna”. Durant dos dies, el 24 i 25 de març, la ciutat de París ha acollit diferents trobades en formats també diferents. Començava el “Parvis” a la UNESCO. A la seu de l’organisme de Nacions Unides destinat a la Ciència, Educació i Cultura es va tractar de manera especial la contribució de la cultura en la recerca de la pau i la necessitat del diàleg intereligiós en el context de la globalització. El dia 25 i en el marc del paranimf de la Universitat de la Sorbona, el “Parvis” acollia un dels actes acadèmics obert al gran públic, sota la moderació d’un dels filòsofs més importants de França, actualment titular de la “Chair Paul Ricoeur” a la Universitat de Chicago, Jean-Luc Marion. Hi van intervenir el professor Axel Kahn, genetista, la lingüista i psicoanalista Júlia Kristeva i el professor Bernard Bourgeois, filòsof, especialista en Hegel. Més tard, en sessió acadèmica reservada als membres del Institut de France, l’Atri organitzava una sessió sobre “Economia, ètica i finances” entre Bertand Collomb i Jean-Claude Casanova.

A segona hora de la tarda, el “Collège des Bernardins”, un dels nous espais de referència del catolicisme francès, acollia una taula rodona amb diferents intel·lectuals francesos i amb la participació especial d’Enzo Bianchi, fundador i prior de la Comunitat monàstica interconfessional de Bosé. Al vespre la gran festa, davant de l’esplanada de Nôtre-Dame amb el “Parvis de l’Inconnu”, un gran espectacle obert a tota la ciutadania de més de tres hores en els que la creació, la dansa, la música, la contemplació, la espiritualitat van oferir-se des del cor de París a tota la ciutat i a tot el món.

Un dia i mig després forts debats i intensos diàlegs el “Parvis” acabava amb un espai multimèdia, destinat al gran públic, realitzat amb estàndards de gran qualitat, per projectar, a través del llenguatge de les arts, els valors d’un projecte de trobada entre creients i no creients. Un espectacle remarcable que es recomanable veure a KTO, on també es poden seguir totes les sessions.

L’Institut Catòlic de París, principal organitzador de l’acte, ha deixat el llistó molt alt. Destaca la qualitat dels debats, la relació del programa amb institucions culturals i educatives franceses de primer nivell internacional, la projecció ciutadana del programa, la interpel·lació d’un projecte d’aquesta mena a amplis sectors de la cultura francesa (podeu veure el bloc de Cori Casanova a CatalunyaReligió), la voluntat d’adreçar-se al conjunt del país des d’una actitud de diàleg i d’obertura a l’altre.

El cardenal Ravasi arrisca. Començar per París no era fàcil. Però crec és el camí que cal seguir per promoure una veritable trobada i un diàleg a fons amb segments de les societats occidentals que semblen haver perdut rastre de la petjada de Jesús de Natzaret i de les arrels cristianes. Barcelona hi va estar representada per una delegació de la Fundació Joan Maragall, encapçalada pel seu president, Antoni Matabosch, amb moltes ganes que a Barcelona, l’any vinent, també es comprometi en el mateix camí.