Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jesuïtes) A punt d’arrencar la campanya electoral, els jesuïtes demanen que no s’instrumentalitzi la immigració en el debat entre partits i que no es converteixi als immigrants en boc expiatori de la crisi econòmica i dels problemes de convivència. Aquest debat multiplica fronteres invisibles, selectives i injustes dins de la societat. Excloure a les persones immigrants és fracturar la mateixa societat.

En la campanya electoral és temptador instrumentalitzar la immigració per a escalfar el debat i esgarrapar vots. És cert que amb la publicació del RLOEX (Reglament de la Llei Orgànica sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social) es tanca un període de reforma legislativa, però sempre poden sorgir debats sobre l’empadronament d’estrangers sense autorització de residència, l’extensió de la cobertura sanitària bàsica, la capacitat d’ajuntaments i CCAA per impedir la renovació de permisos a través d’informes de convivència...

El Servei Jesuïta a Migrants –Espanya (SJM-E) explica la seva posició en el document Superar Fronteres. No és vàlida una perspectiva instrumental de la immigració: la que aborda les migracions a partir de la conjuntura econòmica, de les necessitats o no de mà d’obra i de les necessitats de reemplaçament demogràfic. La immigració forma part de l’estructura de la societat.

No són vàlids els discursos manipuladors que exploten la por: de tota la societat a la crisi econòmica, dels espanyols d’origen als canvis socials i culturals, dels immigrants a la irregularitat i a l’expulsió,.... Només es pot respondre a la por enfrontant-la, elaborant-la i buscant respostes proporcionades. Només són vàlides les respostes que resolen els problemes de tota la societat.

El document, que podeu llegir íntegre aquí, desemmascara discursos socials, mediàtics i polítics sobre la immigració que legitimen fronteres i assenyala tensions i contradiccions de la LOEX: una llei que reconeix iguals a espanyols i estrangers però no tant, que no sempre encaixa la integració com a responsabilitat de la persona estrangera i de tota la societat; que facilita i dificulta la renovació de permisos gairebé un milió d’estrangers amb residència temporal, que afirma i restringeix el dret a viure en família.

Les demandes del SJM

Per això, el document remarca que és moment de pensar amb profunditat i amb una mirada oberta alguns dels problemes que afecten a ajuntaments en matèria d’immigració com els empadronaments i els certificats de convivència:

- És clara l’obligació legal que tenen els ajuntaments d’empadronar als estrangers que visquin en el municipi, amb independència de la seva situació administrativa. Però a la pràctica es dificulta l’empadronament, i d’aquí es deriven altres problemes. Si aquesta pràctica persegueix una retallada de la despesa social per l’exclusió d’un grup de població, finalment es perjudica a tota la societat: la falta d’atenció sanitària bàsica d’uns repercuteix en la salut de tots.

- Hi ha ajuntaments que reclamen poder decisori sobre la renovació o revocació d’autoritzacions de residència, servint-se dels certificats d’arrelament i convivència. Està bé que els ajuntaments vulguin lluitar contra el vandalisme i millorar l’habitabilitat dels barris, però el missatge que culpa a la població immigrants del deteriorament de la convivència distorsiona la realitat. La política d’expulsió ha de ser l’últim recurs, no pot suplir una política de dotacions als barris, de formació cívica i de foment de la convivència.

Quan es tracta d’immigració sempre hi ha una frontera sagnant: l’expulsió. No és acceptable una política de control policial basada en els trets facials, que abusa de llocs de pas, que menysprea de vegades la funció de les organitzacions on els estrangers reben assistència. I no podem oblidar que els centres d’internament d’estrangers són l’expressió més nítida de les fronteres cristal·litzades a l’interior del país, l’avantsala de la frontera exterior: llocs on l’angoixa per l’expulsió s’uneix a la desesperació de la inactivitat, un control pitjor que el carcerari i la convivència entre persones que hi són només per no haver aconseguit una documentació en regla i persones que han comès faltes i delictes.

En definitiva, la societat es juga molt en que ampliem el “nosaltres”. No existeix una societat formada només per autòctons i que tolera la presència d’estrangers. La societat està formada per tots els qui residim al mateix territori. A tots ens toca comprometre’ns pel bé comú. Si no superem fronteres, trenquem la societat.

El Servei Jesuïta a Migrants – Espanya és una xarxa d’entitats dels jesuïtes dedicades a l’estudi de les migracions, a l’acollida i a la formació d’immigrants, a la promoció d’una societat inclusiva, integrada i intercultural. Entre aquestes entitats es troben la fundació Migra Studium (Barcelona), l’Institut Universitari d’Estudis sobre Migracions (Universitat Pontificia Comillas, Madrid), la fundació CeiMigra (València), la fundació San Juan del Castillo (Madrid), la fundació social Ignacio Ellacuría (Bilbao) i l’associació Voluntariado Claver (Sevilla). Es coordina amb el SJM-Amèrica Llatina i Carib i suma esforços amb el Servei Jesuïta a Refugiats a Europa, per fer-se present també a l’Àfrica del Nord, on es treballa amb població migrant.