Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri - CR) Fa més de 400 anys que tenen escoles a Catalunya i per aquesta presència són coneguts els escolapis. Però avui la seva realitat és molt més diversa. L’Escola Pia de Catalunya va celebrar el mes passat un nou capítol provincial per marcar les prioritats dels propers quatre anys. Per primera vegada, els educadors, pares i alumnes que participen en els projectes dels escolapis van intervenir en la presa de decisions.

El model l’Església després del Concili ha canviat, i els escolapis ens ho hem cregut des del principi”, explica a CatalunyaReligió.cat el provincial Jaume Pallarolas, reelegit per quatre anys. Parla d’un model on “la responsabilitat dins de l’Església és patrimoni de tots”.

L’escola continua essent la dedicació principal dels escolapis, però al costat de nous projectes que responguin a la preocupació inicial de Sant Josep de Calassanç, com ajudar a la gent a guanyar-se la vida per si mateixa. A això responen dues iniciatives dels escolapis com el Servei Solidari i la Fundació Educació Solidària.   

Pallarolas parla d’una escola amb excel·lència i qualitat, però sobretot d’una “escola cristiana per tothom”, que ensenyi a viure: “Hem d’ensenyar a pregar, però no volem addictes a la pregària”.