Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Escolapis) Qui pot expressar opinió o aportar millores sobre un projecte o una iniciativa? Aquell que en forma part, que el coneix, que se l’estima. L’Escola la formem persones interessades en la formació dels nens i nenes, dels joves, des de diferents perspectives i per diferents motius. Els que fem el dia a dia, docents, el personal d’administració i serveis, els propis alumnes… però també els pares i mares. En les nostres institucions educatives, l’opinió dels altres ens ajuda a millorar. La Cristina Roca, gerent de Terrassa, i el Toni Burgayà, gerent de Balmes, ens expliquen què els sembla que les famílies opinin, i com ho fan, a les seves escoles respectives.
 
Les mares i els pares han de poder avaluar l’escola?
Cristina Roca: Les famílies tenen el dret i l’obligació d’avaluar els recursos a disposició de la formació dels seus fills per fer una proposta de millora. Això sí, cal establir paràmetres a aquesta avaluació. Per exemple, en referència a què poden fer-ho? A allò que hem dit que oferíem: el nostre projecte educatiu, el caràcter propi, a si tractem o no la diversitat, serveis, recursos… Penso que, pel que fa a la part acadèmica, això és exclusiu del professorat.
Toni Burgaya: Rotundament, sí. Les famílies que posen la confiança en nosaltres han de poder opinar sobre els diferents aspectes de l’escola. Són moltes les institucions educatives de l’Escola Pia que estem portant a terme la implantació del sistema de gestió de la qualitat. Per fer-ho, l’avaluació és una eina bàsica.
 
Creieu que l’escola necessita aquesta avaluació?
CR: Tots formem part de l’Escola Pia de Catalunya. El nostre objectiu és el mateix: invertir recursos i esforços per educar els nois i noies. Tots volem el millor per a ells. Per tant, pares i mares també poden aportar millores al servei i al projecte que portem endavant des de l’escola. No parlem d’exigències, sinó d’aportar idees.
TB: De fet l’escola necessita que l’avaluïn per millorar, per gestionar-la més bé i amb més precisió. Han de poder-nos dir si els seus fills vénen contents a l’escola, si hi tenen una bona relació.  Sense aquesta premissa es faria molt difícil poder educar. Han d’opinar sobre els mestres i professors dels seus fills, l’organització, la línia del centre, el tracte que reben quan vénen a l’escola, el profit de les entrevistes que fan … Ens interessa que cap informació valuosa no es perdi pel camí.
 
Quins són els beneficis directes que podria comportar aquesta avaluació? Perjudicis o riscos?
CR: Els seus comentaris ens aporten informació. La realitat no és plana, és polièdrica. Hem de tenir diferents visions, informació des de diferents angles per millorar.
TB: Contra el que pugui semblar, tot són beneficis. Quan ens avaluen ens puja l’autoestima com a col·lectiu. Normalment la percepció que es té des de dins és més negativa que no pas des de fora. Un altre benefici molt important és que permet millorar alguns aspectes concrets. Per exemple si ve una família a “queixar-se” perquè diuen que posem massa deures, l’enquesta ens servirà per veure si és una opinió generalitzada, i per tant si els hem de donar la raó i posar-hi remei, o no i hem de parlar del cas de l’alumne que potser és massa perfeccionista, té un ritme de treball lent …
 
Com penseu que els docents i equips directius han d’entendre aquesta avaluació: com a mecanisme de control,  eina per demanar comptes…?
CR: Hem de perdre la por. Hem d’entendre aquesta avalaució no com una eina de pressió sinó de millora. No cal tenir prejudicis i mirar-ho de manera positiva. És evident que els pares i mares no poden fer peticions a la carta.
TB: És clarament una eina de millora i de gestió. Si diem que volem millorar hem de saber què opinen els nostres clients de la feina que fem. Entenent que tenim els “clients interns” (alumnes) i els “externs” (les famílies).  Per això és molt important que les enquestes de satisfacció estiguin molt pensades i siguin sistemàtiques. Cal demanar a les famílies i als alumnes que contestin TOTS!  No hem de buscar només una mostra vàlida sinó que tothom pugui expressar allò que opina i que li puguem tenir en compte. El següent aspecte important és que cal anar acumulant els resultats any rere any i veure les tendències de cada aspecte preguntat. Si, de 0 a 10, les famílies valoren el profit de les entrevistes amb els seus tutors amb un 7, l’any següent un 6,8, l’altre un 6,5, l’altre un 6,3 … no cal esperar al 4!!! Hem de posar remei a aquesta tendència a la baixa per exemple realitzant una formació sobre com fer les entrevistes, i ajudar a veure que és molt important que els pares i mares en treguin un clar benefici per a ells i els seus fills d’haver vingut a l’escola a parlar amb el tutor o tutora, que queden clars uns acords …
 
Teniu experiència en aquest tema?
CR: Fem enquestes de satisfacció tant a l’alumnat, des de quart de Primària, com a les famílies, des de fa més de 30 anys. Plantegem diferents preguntes sobre àmbits tan variats com el seguiment tutorial, aspectes pedagògics, les matèries, comunicació, els serveis, ideari o un bloc final sobre expectatives… L’enquesta és on line i insistim en la importància que tots contestin. Amb les dades obtingudes, fem mitjanes per bloc. S’observen els resultats i es treballen en equip directiu. Es fan arribar resultats per àmbit i àrea. Es fa retorn a alguns tutors i es reflexiona amb ells. Després, en una reunió es fa retorn a les famílies dels resultats generals. A final d’etapa, es fa un retorn de l’avaluació dels serveis. També s’analitzen en Claustre General. Aquesta eina permet als caps d’ambit i pedagògics un altre element per detectar fortaleses i millores. Si detectem una tendència, ens plantegem accions a fer.
TB: Aquest curs començarem a implantar també l’avaluació mitjançant enquestes de satisfacció com a eina sistemàtica a l’Escola Pia Balmes.
 
Què creieu que cal per tal que els pares i mares puguin fer aquesta avaluació?
CR: En el nostre cas, que la implantació ja està consolidada, cal seguir la línia establerta, fent una bona comunicació dels objectius que es persegueixen, continuar amb els retorns i sempre des de la transparència.

TB: Primer cal que des de l’escola es faci una tasca de saber què és el que volem preguntar. S’ha d’explicar al personal, a les famílies… s’ha de preparar i portar-ho a terme, Només cal que l’escola els posi els mitjans oportuns i que hi participin. També és molt important que es realitzin els retorns oportuns tant al personal de l’escola com a les famílies. Cal treballar amb el màxim de confiança, transparència. De fet les famílies ens deixen cada dia el millor que tenen: els seus fills i filles. Per acabar voldria dir que també cal que anem pensant i portant a terme eines d’avaluació internes per saber com millorar la gestió del nostre personal a les escoles. És veritat que es realitzen moltes reunions i que en tenim coneixement; però, així i tot, disposar de dades anònimes sempre ajuda. Una altra cosa que es pot afegir és que les enquestes de satisfacció poden ser una part important per a la gestió del desenvolupament del personal (GDP). A partir dels resultats obtinguts, entre altres ítems, podem proposar-nos també a nivell personal objectius de millora. 

Entrevista publicada al butlletí Papers 4.0 de l'Escola Pia de Catalunya.