El cardenal Vives i Tutó afirmava l’any 1906: “A Espanya la religió mor a poc a poc sota l’ombra de la protecció de l’Estat”. I el 1931, a l’inici de la república, en un informe sobre la situació de l’Església a Espanya encarregat pel cardenal Vidal i Barraquer i que el mateix cardenal va fer arribar a la Santa Seu, s’hi deia: “L’oficialitat del Catolicisme durant la monarquia ha impedit veure l’autèntica realitat: Espanya no és realment el país catòlic que sembla”. ¿Com és possible, aleshores, que encara avui hi hagi una part tan important de la jeraquia catòlica que continuï reclamant que l’Estat actuï amb criteris de protector dels desigs i plantejaments eclesiàstics? ¿Però que no veuen que això és la mort de l’Església catòlica? Josep Lligadas
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.