Apocalipsi i Apocatàstasi

Ambdues són paraules bíbliques, ambdues apareixen al Nou Testament: apocalipsi i apocatàstasi.

El vell Simeó quan veu Jesús exclama: ‘... llum que es revelarà als pagans i serà la glòria del vostre poble Israel’ (Lc 2, 32). Literalment hauriem de traduir: ‘llum per a revelació als pagans’. Aquesta paraula ‘revelació’ en l’original grec és ‘apocalipsi’. Pau parla en diverses ocasions de l’apocalipsi de Jesús, que normalment traduïm com a ‘manifestació de Jesús’ (1Cor 1,7; 2Te 1,7); també ho fa la carta de Pere (1Pe 1,7; 1Pe 1,13) i, és clar, ho fa el llibre de l’Apocalipsi en el seu primer verset (Ap 1,1). És d’aquest darrer llibre que deriva l’ús popular de la paraula apocalipsi en les llengües modernes, per indicar destrucció i caos a gran escala, com ara en la coneguda pel·lícula ‘Apocalipsis now’ sobre la guerra del Vietnam.

L’altra paraula que encapçala aquest escrit, ‘apocatàstasi’, apareix al llibre dels Fets dels Apòstols. Pere anuncia la segona vinguda del Messies i l’arribada del ‘temps de consolació’ i de ‘la restauració (apocatàstasi) de totes les coses’ (Ac 3, 21). Apocatàstasi vol dir ‘restauració’, això és, tornar les coses al seu estat original que com sabem pel llibre del Gènesi era un estat de plenitud, un estat ‘bo i molt bo’ (Gn 1,31). A l’evangeli de Marc apareix la forma verbal d’aquesta paraula apocatàstasi: Jesús guareix l’home que tenia la mà seca i l’evangelista escriu que li va ‘restaurar’ (apocatatitzar) la mà (Mc 3,5).

Després que Pere anuncïi el ‘temps de consolació’ i l’apocatàstasi de totes les coses, a ell i a Joan els posen a la presó i l’endemà els diuen que no parlin més d’això perquè alteren l’ordre públic (Ac 4). Després que Jesús apocatatitzi la mà seca en dissabte, els fariseus (l’autoritat religiosa), en consell amb els herodians (l’autoritat política), prenen una decisió contra ell sobre la manera de perdre’l (Mc 3,6).

La saviesa popular no sorgeix del no-res. Hi ha violència associada a l’apocalipsi de Jesús i al seu objectiu restaurador de la bondat de les coses. Però no és mai violència de part de Déu. Per això la litúrgia de Nadal que aquesta setmana comencem a preparar, sense oblidar-se dels Sants Innocents ni de St. Esteve, pot anomenar Jesús ‘príncep de la Pau’.

Nota sobre la GRIP: La iniciativa de la plataforma ciutadana no ha estat abandonada; segueixen les negociacions