Al segle XIII els enfrontaments entre cristians i musulmans no només cobraven milers de víctimes, sinó també de presoners de guerra. Abans que sant Pere Nolasc fundés l’orde de la Mare de Déu de la Mercè, ja el francès sant Joan de Mata va tenir la intuïció de fundar un orde, el dels Trinitaris, per a alliberar els captius tan cristians com musulmans.
La intuïció va esdevenir-se mentre celebrava la seva primera eucaristia. Va tenir una visió en la qual un home radiant donava una mà a un home pàl.lid i desnodrit i l’altra mà a un home negre i malalt; tots dos duien cadenes als peus. En aquella visió l’home radiant, que Joan de Mata va entendre que era el Crist, li demanava que alliberés aquells pobres encadenats.
Aquesta imatge és l’emblema de l’Orde dels Trinitaris i està reproduïda en un mosaic del segle XIII a la façana de l’església de San Tommaso in Formis de Roma. Per a commemorar els 800 anys d’aquest mosaic s’ha celebrat recentment a la Pontifícia Universitat Urbaniana un congrés sota el títol “Colors i significats. Una creu desarmada entre croada i gihad”.
El congrés ha rebut el patrocini de l’Ajuntament de Roma, la Biblioteca Apostòlica Vaticana, l’Arxiu Secret Vaticà, el Pontifici Consell de la Cultura i la John Cabot University entre altres.
Partint de la base que al segle XIII es registrava l’enfrontament cultural i religiós que va portar a les anomenades “guerres santes” (croada i gihad), però també a l’experiència d’homes i dones a favor de la pau, el congrés ha proposat el mosaic de San Tommaso in Formis com a símbol d’una alternativa del servei humanitari a favor de cristians i de musulmans. Aquest mosaic representa tota una novetat en ple període medieval, posant al mateix nivell de necessitat de redempció tots els homes, independentment del color de la seva pell i de la seva creença. Els relators han reflexionat sobre les representacions de sacralitat i humanitat i els diferents simbolismes, especialment en matèria de colors.
Segons Giulio Cipollone, professor de la Pontifícia Universitat Gregoriana i director del congrés, aquest esdeveniment “ha estat l’ocasió per a fer un discurs interdisciplinar sobre la bellesa i la llum”. Cipollone opina també que el mosaic de San Tommaso in Formis és un unicum i en subratlla la modernitat i l’exemplaritat, destacant com “l’home negre amarat en l’or no es presenta com a diferent o enemic, sinó com a criatura humana, de la mateixa dignitat que l’home blanc”. El passat no és pas gaire diferent del present sota certs aspectes, afirma Cipollone, i aquest mosaic “reflecteix que tant el blanc com el negre eren alhora artífexs i víctimes de violència”.
El director del congrés conclou que “ja en aquell temps de guerres santes hi va haver la intuïció d’una nova imatge, d’un nou simbolisme que sortia dels cànons d’estètica de l’època, revolucionant-los. Avui també necessitaríem inventar nous criteris per a la iconografia, cànons en els quals tota la humanitat quedi amarada d’or, sense exclusió, perquè l’única veritat és la que aconseguim junts i l’única bellesa és la que pot esdevenir patrimoni de la humanitat sencera”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.