Pasar al contenido principal

Eduard Ibáñez, director de JP Barcelona

S’acaba de difondre el Missatge anual del Papa amb motiu de la Jornada Mundial per la Pau del proper dia 1 de gener, amb el lema “La llibertat religiosa, camí per la pau”.

Un any més, aquest Missatge és una aportació a la construcció de la pau, en un món cada cop més complex que pateix encara massa escenaris de violència, conflictes armats i atemptats als drets humans i, entre ells, persecucions, discriminacions i intolerància religiosa.

Enguany, la temàtica triada pel Sant Pare, que és la defensa de la llibertat religiosa, és d’una gran actualitat i, malgrat que no ho pugui semblar d’entrada per a molts, té una implicació absolutament directa amb la pau.

La llibertat religiosa va ser el primer dret humà proclamat jurídicament, i és, actualment, reconeguda en la Declaració Universal dels Drets Humans (art. 18), el Pacte Internacional de Drets Civils i Polític (art. 18) i altres Tractats Internacionals de Drets Humans. Per la seva vinculació a la dignitat humana, forma part del nucli dur dels drets humans fonamentals. I, d’acord amb aquests textos (incorporats plenament a l’ordenament jurídic espanyol i català), la llibertat religiosa inclou el dret a professar qualsevol religió i a canviar-ne, o no professar-ne cap, i a ser respectat per això, sense patir discriminacions de cap mena, com també el dret a expressar aquestes creences de forma individual i col·lectiva, pública i privadament, en l’ensenyament, la pràctica i el culte. Val la pena recordar-ho quan, en alguns àmbits, també a casa nostra, es posen obstacles a la creació d’espais religiosos, a la presència pública de símbols i tradicions o es nega l’expressió pública de la fe, pretenent relegar-la a la privacitat.

És veritat que l’Església, durant molt de temps, traint així l’esperit evangèlic i el nucli original del seu missatge, no va acceptar ni reconèixer aquest dret. I per aquest motiu va emprar la violència i la intolerància. Cal dir-ho d’entrada, i demanar-ne perdó. Ara bé, avui l’Església és una veu que defensa aferrissadament en tot el món, de forma clara i sense defallir, des de fa molts anys, la llibertat religiosa i de consciència. Ho fa no solament per a ella (ja que és víctima de persecucions en molts països), sinó també per a totes les confessions i tradicions religioses i àdhuc també per a aquelles persones que no tenen creences religioses o les rebutgen o no se senten vinculats a cap religió.

Per a l’Església, aquest dret, vulnerat en nombrosos països, ha de ser exigit, en primer lloc, perquè és consubstancial a la dignitat humana. Vulnerar aquesta llibertat és, alhora, motiu de violències i conflictes i, per tant, un obstacle greu per a la pau. Però a més, i aquí rau la part més original d’aquest Missatge, l’Església entén que la llibertat religiosa afavoreix que les religions, quan són viscudes amb autenticitat (i no són manipulades o instrumentalitzades) facin, com han fet i continuen fent arreu, una aportació de primer ordre a la creació de principis i valors ètics, a la convivència, a la construcció d’unitat humana, la promoció de la pau, a la cohesió social i a fer fructificar les millors potencialitats humanes per millorar el món.

Des de Justícia i Pau, com fem tradicionalment, ens volem fer ressò d’aquest Missatge i convoquem a tothom interessat a celebrar aquesta diada amb una Eucaristia que tindrà lloc el primer dia de 2011 a les 13 h, a la catedral de Barcelona.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.