Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

 

El divendres 26 de novembre vàrem celebrar l´aniversari del Quim Cervera. Vàrem ser molts els convocats. El seu poder de convocatòria resta intacte, i amb els anys el nombre de persones augmenta com l’estimació que tots li tenim.

Tornant a casa vaig començar a pensar en la trobada i una conversa que vaig tenir allí, però sobretot la lectura del llibre del Quim m´ha ajudat a concretar molt més la meva reflexió i crec oportú donar-la a conèixer per si pot ser útil en aquesta reflexió-refundació que proposa el Quim en el seu llibre "Església, mare i creu".

He format part del nucli inicial de persones que vàrem crear la JOBAC. He viscut la meva fe durant molts anys arrelada en el moviment, el mètode de la revisió de vida m´ha format no sols com a persona sinó que m´ha ajudat a créixer en la fe, tot materialitzant el meu compromís en els fets que visc.

No renuncio a aquest eix vertebrador de la meva persona. És part de meva història i de molts altres. Els anys m´han portat més rostres i moltes més descobertes i vivències. La fe va trontollat seriosament en una ocasió i l´allunyament és va materialitzar restant apartada del grup i del moviment de l’ACO. El qüestionament de l’Església gran, com diu el Quim en el seu llibre, va fer forat en mi.

A poc a poc, d´una forma gairebé inapreciable, s´ha anat reformulant la forma d´apropar-me a Déu. La meva inquietud es va anar interiotitzant i la meva recerca ja no eren formes litúrgiques, ni grans discussions en el grup. Buscava un contacte senzill, proper, m’atreviria a dir directe.

He anat deixant que Déu es manifestés arreu: a la natura, en un rostre, una conversa... he trobat en la contemplació una forma de pregària intensa i totalment alliberadora que m´apropa a una comunió amb Jesús com mai abans he tingut.

Francesc d’Assís ho expressa molt millor que jo en la seva oració "Senyor, fes de mi un instrument de la teva pau!". Deixar que Déu actuï a través nostre. Descobrir que cap planificació és valida, que la ment és pot silenciar i així sols restar oberta al desig de Déu, és viure amb plenitud i total llibertat cada segon de vida.

Per altra banda has obert el teu cor i la frase que va rebre Moisès "Jo sóc en tu", la fas teva. Tens confiança perquè saps que formes part de la totalitat divina que està arreu. Aquestes dues constatacions són la meva vivència actual i és així com visc la meva fe .

El Quim parla de refundar l’Església. El segle XXI s´inciat amb unes dificultats enormes a tots els àmbits, no sols eclesials, també econòmics i socials. Però aquesta refundació passarà pels petits gestos de pregària, aquella consciència plena de la presència de Déu, un retorn al diàleg, a la trobada humana... sense preguntes ni grans cerimònies, sols acollint amb el gest, amb una mirada.

En aquesta recerca he trobat persones que m´han ajudat a trobar espurnes d´aquesta nova Església.

Penso en homes de Déu i el seu treballar silenciós per trobar un nou llenguatge espiritual arrelat a la contemplació de la natura. Espais de diàleg interreligiós. Parelles que donen part del seu temps per fer dansa contemplativa a joves i no tan joves. Religiosos que cerquen una comunió en formes de pregària contemplativa no cristiana. El rector del meu poble que està obrint la parròquia a formes populars de pregària de nouvinguts...

La nostra generació va somniar una Església que ja no existeix, entre tots i també per culpa nostra l´hem foragitada, i em dol escriure això però no crec que passi per les parròquies, ni per cap de les formes actuals... No sé com serà, ara sols estem travessant l´inici del desert i aquest pot ser molt més llarg que la fugida d’Egipte, però si que sé que serà arrelada a la pregària i a formes molt mes espirituals, sols cal que ens orientem envers Déu i de ben segur que Ell ens anirà portant les respostes a les nostres inquietuds.

Mentrestant, anirem celebrant els aniversaris del Quim com ho vàrem fer aquell divendres, amb molt de amor i esperança per aquesta Esglesia que tots fem.

Concepció Rovira

concepcio.rovira@gmail.com