Pasar al contenido principal

Molts cops tots hem sentit aquesta queixa: ja veus, vas a l’església i només hi trobes gent gran. On són els joves, on els nens i les generacions entre 30 i 60 anys?

Imagineu que no ho hagués gent gran a les esglésies? Potser seria un mal testimoni per a la resta de població. Hi hauria gent que diria: com és que els avis i les avies ja no van a l’església; què els hi ha passat?

Fa molts anys que se sent aquesta queixa, que a moltes esglésies només es veuen persones grans. Potser va començar pels anys 70 o una mica abans. Però és clar, els avis i les avies d’aquella època ja no hi són, han marxat. I moltes esglésies segueixen acollint gent gran. Evidentment hi ha hagut un relleu, no són els mateixos. Les persones que ara són la immensa majoria dels que van a l’església totes abans han estat joves, i possiblement la majoria quan ho eren no anaven tant al temple. Però arriba un temps en el que es va anar produint un canvi.

Algú dirà: home, és evident. Quan es fan grans veuen la vida i la mort d’una manera diferent. Estan més sols, potser han quedat viudos o viudes, han vist ja tantes coses.... que cerquen un consol i una ajuda, o es preparen pel trànsit definitiu.

I què ! No pensem que precisament Jesús va exhortar a atendre als que pateixen? Segurament molts d’ells i d’elles entren de ple a les prioritats del Senyor.

Però encara podem aprofundir una mica més en el tema. La majoria de les cultures, excepte de la cultura economicista, respecta a la gent gran i pensa que en moltes coses encerten a causa de la seva llarga experiència de la vida. La gent gran és valorada, escoltada i els seus criteris tenen un valor afegit. A la nostra, ara això, no és gaire freqüent, més aviat es pensa que cal entretenir-los, que es diverteixin, i després possiblement aïllar-los.

Potser, doncs, la pregunta ha de canviar. Com és que no fem cas de la gent gran? Com és que anem poc a l’església quan els nostres pares i avis hi van? No seran ells els que encerten? No els hem de prendre amb major seriositat?

Hi ha una dada interessant per a pensar. Molts nets i netes ens diuen que gràcies als avis tenen fe i resen. Són els avis resistents, valents o valentes, que saben donar bons consells i saben triar el millor pels seus nets. Com que ja n’han vist de totes, creuen que és bo pels que estimen que vagin també a l’església.

I si tinguessin raó ? Al menys en un % suficient o notable ?

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.