Mor el jesuïta Ignasi Salvat, exprovincial i fundador de Cristianisme i Justícia

(Jesuïtes) Aquest divendres 24 de juny ha mort a Barcelona el jesuïta Ignasi Salvat a l’edat de 80 anys. El pare Salvat era professor emèrit de Moral i Dret Canònic de la Facultat de Teologia de Catalunya i membre del Tribunal Eclesiàstic. Va ser Provincial dels Jesuïtes de Catalunya i president de la Conferència de Provincials d’Europa. Fundador del centre d’estudis Cristianisme i Justícia, ha participat en nombroses institucions de l’església i la societat catalana. Entre d’altres, ha estat vice-president de la Fundació ESADE, membre de l’Institut Borja de Bioètica i de la Universitat Internacional per la Pau. També ha publicat diversos llibres i ha col·laborat activament als mitjans de comunicació social.

L’enterrament tindrà lloc dissabte 25 de juny a les 16.30h al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès. El dia 1 de juliol a les 20.00h, coincidint amb la festa del Sagrat Cor, se celebrarà una Eucaristia en record i acció de gràcies a l’Església del Sagrat Cor de Barcelona (C. Casp, 27).

Ignasi Salvat i Ferrer va néixer l’1 de maig de 1931 a Barcelona. En acabar el Batxillerat als Jesuïtes de Sarrià, el 1948 va iniciar els estudis de Química a l’Institut Químic de Sarrià, però poc després decideix entrar al noviciat de la Companyia de Jesús a Veruela. L’octubre de 1950 Salvat va encaminar els seus estudis a la filosofia i la teologia. L’any 1963 va rebre l’ordenació sacerdotal a Sant Cugat, mentre acaba la Teologia. En aquells moments l’Església es troba en plena celebració del Concili Vaticà II. El 1965 marxa cap a Roma, on realitza el doctorat en Dret Canònic per la Pontificia Universitat Gregoriana. En tornar a Catalunya, el 1969 comença a exercir com a professor de Moral i Dret Canònic.

Durant la dictadura franquista va estar compromès amb la causa obrera, especialment des de la parròquia de Terrassa en la qual col·laborava com a sacerdot.

Provincial dels Jesuïtes i fundador de Cristianisme i Justícia

Des de 1978 fins a 1984 va ocupar el càrrec de Superior Provincial de la Companyia de Jesús, és a dir, el màxim responsable dels Jesuïtes de Catalunya. Es viuen moments clau en la història de la Companyia de Jesús, encapçalada llavors pel jesuïta basc Pedro Arrupe. Ignasi Salvat es va sentir profundament impactat per la personalitat del pare Pedro Arrupe, a qui va tenir l’oportunitat de conèixer i tractar en diverses ocasions. Ell mateix parlava d’Arrupe com de “la persona que ha construït la meva història”. En la seva Congregació General 32, l’any 1974, els jesuïtes havien definit la seva missió com a “defensa de la fe i promoció de la justícia”. Seguint aquesta línia, a Catalunya, Ignasi Salvat, com a Provincial, impulsa l’any 1981 la creació del centre d’estudis Cristianisme i Justícia, amb l’objectiu de reflexionar sobre la fe cristiana des de la pràctica de la justícia.

L’any 1983 Ignasi Salvat va participar a la Congregació General 33 de la Companyia de Jesús, en la que el P. Arrupe presentà la seva renúncia per motius de salut i va ser escollit com a nou Superior General el P. Peter-Hans Kolvenbach. De 1986 a 1993 va ser
president de la Conferència de Provincials d’Europa.

Implicat activament en l’església i la societat catalana

Des de llavors i fins practicament el final de la seva vida, la seva activitat principal es va repartir entre el Tribunal Eclesiàstic, del qual n’era Vicari Judicial, i la docència com a professor de Moral i Dret Canònic a la Facultat de Teologia de Catalunya i l’Institut de Teologia Fonamental. Però Ignasi Salvat ha tingut una activitat i presència intensa en nombroses iniciatives i institucions de la Companyia de Jesús, de l’Església i de la societat catalana.

Des dels anys 80 va formar part del CPM (Centre de Preparació al Matrimoni), des d’on va acompanyar un gran nombre de parelles en la seva formació i preparació per al matrimoni. Va ser membre de l’Institut Borja de Bioètica, vice-president de la Fundació ESADE i membre del Patronat de la Universitat Internacional per la Pau, entre d’altres. Va col·laborar sempre al Casal Loiola de
Barcelona i va ser coordinador dels Assistents de les Comunitats de Vida Cristiana (CVX) entre 1994 i 1996. Des de la seva fundació el 1981 no va deixar mai de col·laborar al centre d’estudis Cristianisme i Justícia, durant quinze anys presidint la Fundació Lluís Espinal a la que pertany aquest centre, i també impartint seminaris i cursos, a més dels cine-fòrums sobre pel·lícules de contingut social on ha pogut combinar el seu compromís per la justícia amb una de les seves passions: el cinema.

Disponibilitat i diàleg als mitjans de comunicació

Al llarg d’aquest temps va compaginar aquesta activitat intensa amb col·laboracions i aparicions constants als mitjans de comunicació. Convençut i defensor de la importància dels mitjans de comunicació social i de la necessitat que l’església i les veus d’església hi
siguin presents, Ignasi Salvat va tenir sempre una disponibilitat poc freqüent en homes d’església per atendre la premsa i participar en programes de ràdio i televisió, fins i tot quan era requerit per parlar de qüestions polèmiques.

Home de frontera i de diàleg, en els seus posicionaments es desprenia una gran obertura a la realitat i al món d’avui, sempre amb fidelitat al missatge evangèlic i atenció preferent a les persones que pateixen.

També va publicar nombrosos llibres i articles, entre els quals destaquen Servir en misión universal, (Mensajero i Sal Terrae, 2002), La cultura del diàleg, un repte per al món d’avui, (Cristianisme i Justícia, 2002), Els mitjans de comunicació social, un repte humanitzador, (Facultat de Teologia de Catalunya, 2001), Fent camí amb les parelles, (Claret, 1991).