El Govern de la Generalitat ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi al pare caputxí Joan Botam, "per la seva valuosa contribució al diáleg interreligiós". Joan Botam ha estat un dels pioners en el diàleg ecumènic a Catalunya, on les converses entre catòlics i protestants, als anys 60 eren del tot inusuals. Més tard ha destacat per ser pioner en l'àmbit del diàleg interreligiós. És un dels noms destacats de les 32 personalitats i 13 entitats que aquest any rebran la Creu de Sant Jordi.
La trajectòria de Joan Botam també és una trajectòria compromesa en la defensa dels drets civils i de la democràcia a Catalunya. L'any 1966, quan era provincial dels framenors caputxins al nostre país, va tenir un paper clau en la Caputxinada. Així és com es coneix la tancada que va tenir lloc en el convent dels Pares Caputxins de Sarrià a Barcelona entre el 9 i l'11 de març de 1966. Unes 450 persones, entre estudiants, professors i intel·lectuals, s’hi van reunir per constituir el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona i quan la policia s’hi va presentar per detenir-los Botam va fer de mediador. La Caputxinada va ser un dels episodis de la lluita contra el franquisme que va tenir més repercussió internacional. La tancada va durar un parell de dies, fins que el convent va ser assaltat per la policia franquista.
El compromís ecumènic del pare Botam es va concretar en la fundació del Centre Ecumènic de Catalunya. Dins del camp interreligiós va impulsar la candidatura per celebrar a Barcelona el Parlament de les Religions que va acollir la ciutat l'any 2004, organitzat conjuntament entre el Forum de les Cultures, Unescocat i el Consell per al Parlament de les Religions del Món. El Parlament va ser tot un revulsiu pel diàleg interreligiós català, que s’ha anat consolidant en aquests posteriors anys, a través d’iniciatives com el Parlament català de les Religions. Precisament aquest 2010 el Grup Estable de Treball de Religions li ha concedit el premi en convivència i diàleg interreligiós.
El Govern també ha reconegut amb la Creu de Sant Jordi a dues entitats més vinculades a l’àmbit religiós, les dues de la tradició catòlica.
D’una banda, la província de Catalunya i Aragó de l’Ordre de la Mercè, per la seva “trajectòria redemptora” i compromesa amb els “valors humans i el refús a l’exclusió social”. Coneguts com els Mercedaris, van ser fundats a Barcelona l’any 1218 per sant Pere Nolasc, per alliberar els presoners. Avui que ofereix ajuda a totes les persones privades de llibertat i als seus familiars, sense distinció de nacionalitat i credo.
D’altra banda, a l’Associació del Via Crucis Vivent, per aquesta manifestació religiosa que té lloc a Sant Hilari Sacalm (Girona) i que ha estat transmesa entre generacions des de fa dos segles.
Entre les 32 personalitat distingides aquests any amb la Creu de Sant Jordi també hi ha persones procedents de l’àmbit cristià com el jurista José Antonio González Casanova, vinculat a la revista El Ciervo, o Jordi Porta Ribalta, fins ara president d’Omnium Cultural i un dels impulsors de l’associació Cristianisme al Segle XXI.
El lliurament de les Creu de Sant Jordi es farà el 21 d'abril al Palau de la Generalitat.
Temàtica
Territori
Institucions
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.