La setmana passada comentàvem que en la nostra cultura valorem molt més que en èpoques anteriors les possibilitats humanes de fer del nostre món un món més digne, i que per tant no considerem aquesta vida actual com una vall de llàgrimes que només pot ser viscuda gràcies a l’esperança de la vida eterna. I dèiem també que aquesta manera de veure i viure el món sembla més d’acord amb l’Evangeli que no pas la manera anterior, aquella manera que va fer, per exemple, que Marx digués que la religió era l’opi del poble.  

Fa dues hores que xerrem sense parar. M’has explicat la teva vida, com et vas allunyar de la fe. Ho he entès, perquè el que t’ha passat a tu és com una història, més o menys semblant a la de molta gent de la teva generació. I, ara, després de donar voltes i més voltes, i seguint el silenci que has anat aprenent del ioga, em dius:

–Em manca quelcom. He trobat el camí interior, et diria que fins hi ha moments que toco la felicitat, però sento una buidor amable i distant.

20 d’octubre: Diumenge 29 de durant l’any

Pregària d’aplec:

Preguem. Déu nostre, que heu reunit gent de tots els pobles i llengües en la confessió del vostre nom,

feu que, per la força de l’Esperit Sant, siguin cada cop més els homes i dones, de prop i de lluny,

que trobin en Jesús mort i ressuscitat el sentit ple de les seves vides.

Ell, que amb vós viu i regna en la unitat de l’Esperit Sant, Déu, pels segles dels segles.

Pregària de comiat:

Continuamos la serie de artículos dedicados a las partes de la Eucaristía. Anteriormente habíamos presentado las diferentes partes y hablado de los ritos iniciales. Podéis encontrar los enlaces a los artículos anteriores y a los materiales de consulta en el apartado Per saber-ne més.