La revista online per a preveres EL BON PASTOR va ser fruit directe de l’Any Sacerdotal 2009 i, més concretament, d’una conferència que va donar el Cardenal Clàudio Hummes en la Facultat de Teologia de Catalunya uns quants mesos abans del gener de 2010, data del primer número de la revista. Les paraules del Cardenal Hummes, aleshores Prefecte de la Congregació per al Clergat, amarades d’espiritualitat i saviesa, van estimular-nos a proposar un instrument que contribuís a la unió dels preveres, tant diocesans com religiosos.

Ja em perdonaran el títol però no és el cas. A mi em va confirmar mossèn Vidal Aunós, el qui anys després va acollir la tancada d'immigrants a la parròquia de Sant Maria del Pi. I em va confirmar a  la parròquia de Sant Medir, on es va fundar Comissions Obreres clandestinament durant el franquisme.

Els bisbes de Catalunya han tret un petit comunicat on parlen amb autoritat sobre la realitat del país. Els bisbes han donat un pas important per sortir d’un llarg silenci mantingut en els darrers temps sobre el moment polític de Catalunya. És evident que davant dels dilemes de la societat catalana l’Església catòlica no pot estar en  silenci o amagar-se en la indiferència de la neutralitat.

Hi ha moltes maneres de classificar esglésies.

(Gabriel Casanovas / Secretariat Interdiocesà de Joventut) El document final Els joves, la fe i el discerniment vocacional del Sínode dels joves del 2018 «reconeix i aprecia la importància que els joves donen a l’expressió artística en totes les seves formes (...). Del tot peculiar és la importància de la música, que representa un veritable ambient en el qual els joves estan constantment immersos, així com una cultura i un llenguatge capaços de suscitar emocions i de plasmar la identitat.

 

 

La setmana passada comentàvem que en la nostra cultura valorem molt més que en èpoques anteriors les possibilitats humanes de fer del nostre món un món més digne, i que per tant no considerem aquesta vida actual com una vall de llàgrimes que només pot ser viscuda gràcies a l’esperança de la vida eterna. I dèiem també que aquesta manera de veure i viure el món sembla més d’acord amb l’Evangeli que no pas la manera anterior, aquella manera que va fer, per exemple, que Marx digués que la religió era l’opi del poble.  

Fa dues hores que xerrem sense parar. M’has explicat la teva vida, com et vas allunyar de la fe. Ho he entès, perquè el que t’ha passat a tu és com una història, més o menys semblant a la de molta gent de la teva generació. I, ara, després de donar voltes i més voltes, i seguint el silenci que has anat aprenent del ioga, em dius:

–Em manca quelcom. He trobat el camí interior, et diria que fins hi ha moments que toco la felicitat, però sento una buidor amable i distant.

Diumenge XXIX de durant l’any. Cicle C

Barcelona 20 d’octubre de 2019

La paràbola és breu i s’entén més que bé. Ocupen l’escena dos personatges que viuen a la mateixa ciutat. Per un costat, un jutge al que li falten dues actituds considerades bàsiques a Israel per a ser humà: “No tem Déu ni li importen les persones.” Avui, són molts i moltes els que viuen així. És un home sord a la veu de Déu, indiferent a la sofrença dels oprimits i desvalguts. Un cas extrem de pocavergonya judicial.

 

 

20 d’octubre: Diumenge 29 de durant l’any

 

Pregària d’aplec:

Preguem. Déu nostre, que heu reunit gent de tots els pobles i llengües en la confessió del vostre nom,

feu que, per la força de l’Esperit Sant, siguin cada cop més els homes i dones, de prop i de lluny,

que trobin en Jesús mort i ressuscitat el sentit ple de les seves vides.

Ell, que amb vós viu i regna en la unitat de l’Esperit Sant, Déu, pels segles dels segles.

 

Pregària de comiat:

Continuamos la serie de artículos dedicados a las partes de la Eucaristía. Anteriormente habíamos presentado las diferentes partes y hablado de los ritos iniciales. Podéis encontrar los enlaces a los artículos anteriores y a los materiales de consulta en el apartado Per saber-ne més.

Palmo a palmo