Me van a perdonar porque este artículo caducará en 24 horas. Pero estoy asombrado de cómo algunos han convertido la elección del nuevo presidente de la Conferencia Episcopal Española en una campaña política, mediática y digital. No descubriremos ahora que en los procesos de elección de estos cargos siempre hay intereses y poder. Pero en esta ocasión quizás ha llegado a extremos casi cómicos.

La revista online per a preveres EL BON PASTOR va ser fruit directe de l’Any Sacerdotal 2009 i, més concretament, d’una conferència que va donar el Cardenal Clàudio Hummes en la Facultat de Teologia de Catalunya uns quants mesos abans del gener de 2010, data del primer número de la revista. Les paraules del Cardenal Hummes, aleshores Prefecte de la Congregació per al Clergat, amarades d’espiritualitat i saviesa, van estimular-nos a proposar un instrument que contribuís a la unió dels preveres, tant diocesans com religiosos.

Els bisbes de Catalunya han tret un petit comunicat on parlen amb autoritat sobre la realitat del país. Els bisbes han donat un pas important per sortir d’un llarg silenci mantingut en els darrers temps sobre el moment polític de Catalunya. És evident que davant dels dilemes de la societat catalana l’Església catòlica no pot estar en  silenci o amagar-se en la indiferència de la neutralitat.

Hi ha moltes maneres de classificar esglésies.

L’educació és, en si mateixa, un importantíssim servei essencial i, com a tal, ha de concentrar no pocs esforços i atencions del poder públic per assegurar-ne la universalitat, la qualitat, etc.

Crec que en els temps que vivim, ens és fàcil preguntar-nos on són els líders? També sé és intrínsec a l’ésser humà criticar als líders o a qualsevol altre que faci quelcom que no ens agradi o convingui. Com diria Jesús a l’evangeli de Mateu, per què et fixes en la brossa que hi ha a l'ull del teu germà, i no t'adones de la biga que portes al teu? És per això, hauríem de tenir tots una actitud més proactiva per parar i reflexionar com fem les coses i com podem millorar.

És cert que, en general, trobem a faltar un lideratge ferm, capacitat i amb una gran visió.

Voldria parlar avui d’un fet que cada cop és més freqüent i al qual ja m’he referit algun cop, de passada, en aquest lloc: el dels joves que se’n van a viure junts sense casar-se, i que més endavant potser es casaran, o no, segons les circumstàncies. Molts joves cristians fan també aquesta opció. Realment, és un canvi notable en la manera de veure les coses. Aquests joves, si són cristians, compleixen tots els elements propis del matrimoni cristià, inclòs el del compromís permanent, que a més és públic, ja que tothom al seu voltant el coneix.

Audiència General 14 d’octubre 2020

Estimats germans i germanes, bon dia!

Llegint la Bíblia ens trobem contínuament amb pregàries de diversos tipus. Però també trobem un llibre format només de pregàries, un llibre que s’ha convertit en pàtria, lloc d’entrenament i casa d’innombrables persones que preguen. Es tracta del Llibre dels Salms. Hi ha 150 Salms per pregar.

Dejamos la carta de Pablo a los Filipenses que hemos leído en la segunda lectura de los pasados ​​domingos e iniciamos la lectura de la Primera carta a los Tesalonicenses. El texto de hoy (1 Ts 1,1-5b) contiene el saludo de Pablo a los de la comunidad de Tesalónica fundada por Pablo durante el segundo viaje misionero (Hch 17,4), comunidad que llega a ser  modélica, siendo ejemplo para todos los creyentes de Macedonia y Acaya.

Deixem la carta de Pau als Filipencs que he manat llegint a la segona lectura dels passats diumenges i iniciem la lectura de la Primera carta als Tessalonicencs. El text d’avui (1Te 1,1-5b) conté la salutació de Pau als cristians de la comunitat de Tessalònica fundada per Pau durant el segon viatge missioner (Ac 17,4), comunitat que esdevé modèlica,   essent exemple per tots els creients de Macedònia i Acaia.