El salm 104 és un himne a la glòria del creador; d’ell en llegim uns versets escollits en funció de la festa de la Pentecosta que avui celebrem.  Els versets 1-4 són una lloança a Déu; del 5 al 9 canten la victòria sobre l’oceà primordial i l’assentament de la terra; del 10 al 12 estan dedicats a les fonts d’aigües i als rius; del 13 al 18 es parla de les pluges que beneficien la terra; del 19 al 24 mostren com Déu és Senyor del dia i la nit; del 25 la 27 parlen del mar. Els versets 27-30 afirmen que del Senyor en depèn tota vida i els versets 31-35 són una conclusió en to de lloança.

Me van a perdonar porque este artículo caducará en 24 horas. Pero estoy asombrado de cómo algunos han convertido la elección del nuevo presidente de la Conferencia Episcopal Española en una campaña política, mediática y digital. No descubriremos ahora que en los procesos de elección de estos cargos siempre hay intereses y poder. Pero en esta ocasión quizás ha llegado a extremos casi cómicos.

La revista online per a preveres EL BON PASTOR va ser fruit directe de l’Any Sacerdotal 2009 i, més concretament, d’una conferència que va donar el Cardenal Clàudio Hummes en la Facultat de Teologia de Catalunya uns quants mesos abans del gener de 2010, data del primer número de la revista. Les paraules del Cardenal Hummes, aleshores Prefecte de la Congregació per al Clergat, amarades d’espiritualitat i saviesa, van estimular-nos a proposar un instrument que contribuís a la unió dels preveres, tant diocesans com religiosos.

Ja em perdonaran el títol però no és el cas. A mi em va confirmar mossèn Vidal Aunós, el qui anys després va acollir la tancada d'immigrants a la parròquia de Sant Maria del Pi. I em va confirmar a  la parròquia de Sant Medir, on es va fundar Comissions Obreres clandestinament durant el franquisme.

Els bisbes de Catalunya han tret un petit comunicat on parlen amb autoritat sobre la realitat del país. Els bisbes han donat un pas important per sortir d’un llarg silenci mantingut en els darrers temps sobre el moment polític de Catalunya. És evident que davant dels dilemes de la societat catalana l’Església catòlica no pot estar en  silenci o amagar-se en la indiferència de la neutralitat.

Hi ha moltes maneres de classificar esglésies.

L’Assumpció

Barcelona, 15 d’agost de 2020

La festa de l’Assumpció de Maria al cel representa i concreta l’exaltació suprema que la religió fa del femení. Encara que aquest dogma ha sigut l’últim entre els dogmes marians que l’Església ha proclamat l’any 1950 per Pius XII.

Sí que cal recordar avui que la fe del poble en l’Assumpció de Maria prové dels primers segles del cristianisme. Què significa aquesta fe?

Són aquestes les paraules que canta sant Pere quan, al Misteri d’Elx, es troba amb Maria. I és així com els cristians, cada any en la festa de l’Assumpció de Santa Maria, reconeixem i invoquem la Mare de Jesús: “Verge humil, flor d’honor, Mare del nostre Redemptor”.

La Festa d’Elx, proclamada per la Unesco el 2001 “Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat”, ens recorda cada agost (enguany amb l’anomalia de la Covid-19), la devoció del poble valencià a la Mare de Déu, “Verge santa i pura”.

Leemos este domingo dos fragmentos del capítulo 11º de la carta de Pablo a los romanos (Rom 11,13-15.29-32). Pablo habla a los romanos como apóstol de los paganos. ¿Por qué este calificativo? Después de la estancia en Damasco, de la conversión y de una persecución, fue a parar a la ciudad de Antioquia, allí estaba establecida una comunidad de tendencia helenista, es decir, distanciada de los grupos cristianos que consideraban que para ser seguidores de Jesús era indispensable mantener las tradiciones judías de la circuncisión y las normas de pureza ritual.

Llegim aquest diumenge dos fragments del capítol 11é de la carta de Pau als romans (Rm 11,13-15.29-32). Pau parla als romans com apòstol dels pagans. Per què aquest qualificatiu? Desprès de l’estada a Damasc, de la conversió i d’una persecució, anà a parar a la ciutat d’Antioquia, allà hi havia establerta una comunitat de tendència hel·lenista, és a dir, distanciada dels grups cristians que consideraven que per ser seguidors de Jesús era indispensable mantenir les tradicions  jueves de la circumcisió i les normes de puresa ritual.