No son muchos los personajes del Antiguo Testamento de quienes se explique cómo sienten la llamada de Dios. Este es el caso de Samuel de quien leemos fragmentos del relato de su vocación en la primera lectura de este domingo (1Sa 3,3b-10.19). Esta peculiaridad le sitúa en el colectivo de grandes personajes del Antiguo Testamento; como muchos de ellos, Samuel recibe el calificativo de "sirviente" tal como Abraham (Gn 26,24), Moisés (Ex 14,31), Josué (Jue 2,8) David (2Sa 7,26), Salomón (1 Re 3,9), Isaías (Is 20,3), El sirviente de Señor (Is 42,1).

No són gaires els personatges de l’Antic Testament que s’expliqui com senten la crida de Déu. Aquest és el cas de Samuel de qui llegim fragments del relat de la seva vocació a la primera lectura d’aquest diumenge (1Sa 3,3b-10.19). Aquesta peculiaritat el situa en el col·lectiu de grans personatges de l’Antic Testament; com molts d’ells, Samuel rep el qualificatiu de “servent” talment com Abraham  (Gn 26,24), Moisès (Ex 14,31), Josué (Jt 2,8) David (2Sa 7,26), Salomó (1Re 3,9), Isaïes (Is 20,3), El servent de Senyor (Is 42,1).

A mi em sembla que el fet que un home digui que “se sent” una dona, o al revés, no els genera cap dret a canviar-se el gènere al registre civil. Els desigs d’una persona són molt respectables, òbviament, però de per si mateixos no generen cap dret específic a poder-los realitzar. I escric això perquè al parlament espanyol es preveu aprovar una llei que sí que ho considerarà un dret, i a mi aquest fet em preocupa.

(Llorenç Sagalés) Saber-se mirat per Déu és una experiència de gràcia que sempre ens commou. El rostre de Déu és llum, llum que dissipa les nostres tenebres; de tal manera que, el qui per la fe veu aquell rostre il·luminat, sap de seguida qui és el qui el mira d’aquesta manera única. Ho sap, no per la severitat, sinó per la intensitatde l’amor amb què és mirat, ho sap sense que ningú li ho digui, perquè el mateix Esperit que ens inspira ens permet veure el Rostre del Senyor que ens mira des de sempre.

Contra el que m'imagino que l'interessat pretenia, no han tingut massa ressò les paraules del bisbe de Solsona, Xavier Novell, a la seva carta d'aquest diumenge en la qual expressava els seus dubtes davant la convocatòria electoral del proper 14 de febrer.

El Congrés de Diputats ha aprovat per àmplia majoria la proposta de llei orgànica de regulació de l’eutanàsia. El PSOE la va presentar el 15 de setembre i només en tres mesos se n’ha enllestit l’aprovació. Ara fa falta que es pronunciï el Senat, cosa que succeirà aviat en el sentit de ratificar la llei aprovada al Congrés.

Benvolguts Reis d’Orient: l’inici d’un altre any sempre ens porta l’alegria de la vostra presència. Per sort cada any comença amb la vostra vinguda en aquesta nit meravellosa, una nit de somnis i d’il·lusions, on els ulls dels nens brillen d’una manera especial.

La XVII Mostra de Cinema Espiritual, que organiza anualmente la Generalitat de Cataluña a través de la Dirección General de Asuntos Religiosos del Departamento de Justicia, ha sido dedicada este año al cineasta -o cinematógrafo como le gustaba denominarse- francés Robert Bresson .

La XVII Mostra de Cinema Espiritual, que organitza anualment la Generalitat de Catalunya a través de la Direcció General d'Afers Religiosos del Departament de Justícia, ha estat dedicada enguany al  cineasta –o cinematògraf com l´hi agradava anomenar-se- francès Robert Bresson.

Escric aquest article perfectament conscient que els cristians i cristianes amb les nostres actuacions personals, i la institució eclesial amb les seves actuacions col·lectives i públiques, hem contribuït a desacreditar el missatge de Jesús. I que, per tant, és comprensible que hi hagi un bon nombre de persones que no volen sentir parlar, ni tenir cap proximitat, amb res que soni a cristianisme.