Voldria parlar avui d’un fet que cada cop és més freqüent i al qual ja m’he referit algun cop, de passada, en aquest lloc: el dels joves que se’n van a viure junts sense casar-se, i que més endavant potser es casaran, o no, segons les circumstàncies. Molts joves cristians fan també aquesta opció. Realment, és un canvi notable en la manera de veure les coses. Aquests joves, si són cristians, compleixen tots els elements propis del matrimoni cristià, inclòs el del compromís permanent, que a més és públic, ja que tothom al seu voltant el coneix.

Audiència General 14 d’octubre 2020

Estimats germans i germanes, bon dia!

Llegint la Bíblia ens trobem contínuament amb pregàries de diversos tipus. Però també trobem un llibre format només de pregàries, un llibre que s’ha convertit en pàtria, lloc d’entrenament i casa d’innombrables persones que preguen. Es tracta del Llibre dels Salms. Hi ha 150 Salms per pregar.

Dejamos la carta de Pablo a los Filipenses que hemos leído en la segunda lectura de los pasados ​​domingos e iniciamos la lectura de la Primera carta a los Tesalonicenses. El texto de hoy (1 Ts 1,1-5b) contiene el saludo de Pablo a los de la comunidad de Tesalónica fundada por Pablo durante el segundo viaje misionero (Hch 17,4), comunidad que llega a ser  modélica, siendo ejemplo para todos los creyentes de Macedonia y Acaya.

Deixem la carta de Pau als Filipencs que he manat llegint a la segona lectura dels passats diumenges i iniciem la lectura de la Primera carta als Tessalonicencs. El text d’avui (1Te 1,1-5b) conté la salutació de Pau als cristians de la comunitat de Tessalònica fundada per Pau durant el segon viatge missioner (Ac 17,4), comunitat que esdevé modèlica,   essent exemple per tots els creients de Macedònia i Acaia.

Ajuda’m Senyor a tenir menys fe, a fer que la meva fe sigui més petita, molt més petita.

Tot i que sovint sembla que tenir més fe ens permetria afrontar i superar millor les difícils situacions que ens toca viure, el que Jesús ens ensenya és, en canvi, a reduir la nostra fe. Com un gra de mostassa, diu Jesús, que és la més petita de les llavors.

Ahir dilluns, 12 d’octubre, es va cloure el Dia Mundial dels Docents, celebrat cada any per a commemorar la signatura de la Recomanació conjunta de la OIT i la UNESCO relativa a la situació del personal docent (1966), que estableix els drets i les responsabilitats dels docents i les normes per a la seva formació inicial, el seu desenvolupament professional continu, la seva contractació, la seva ocupació i les seves condicions d'ensenyament i aprenentatge.

El passat 8 de juny de 2020, el Papa va aprovar les respostes que havia donat la Congregació per a la Doctrina de la Fe, referent a la modificació de la fórmula sacramental del baptisme i les seves conseqüències. En aquest escrit es deixa clar que, variar les paraules amb què s'administra el primer dels sagraments, converteix en invàlida l'acció sacramental i que, per tant, cal repetir el ritu absolutament.

Això no pot sorprendre a ningú que tingui sòlids coneixements de teologia sacramentària, i del magisteri eclesial més autoritzat en matèria de sagraments.

 

Així s’expressava el salesià Justino Sarmento Rezende (Religión Digital, 11 de setembre de 2020), per explicar el procés que ha de fer l’Església a l’Amazònia. I evidentment a tots els països, i més i tot al País Valencià on encara avui l’Església actua amb una mentalitat colonitzadora. I és que, com deia aquest religiós salesià, “les pràctiques missioneres seran colonitzadores” (com ho comprovem a l’Església del País Valencià), “si un només pensa en ensenyar i no en aprendre”.

Fotografia: Diego Delso, delso.photo sota llicència CC-BY-SA

Antecedentes en el judaísmo

La más completa documentación se encuentra en la Mishná, código rabínico compilado hacia el año 200 de la era cristiana, particularmente en el tratado de las bendiciones (Berakhot).

 La Liturgia de las horas, ¿de dónde viene? (1)