Voldria parlar avui d’un fet que cada cop és més freqüent i al qual ja m’he referit algun cop, de passada, en aquest lloc: el dels joves que se’n van a viure junts sense casar-se, i que més endavant potser es casaran, o no, segons les circumstàncies. Molts joves cristians fan també aquesta opció. Realment, és un canvi notable en la manera de veure les coses. Aquests joves, si són cristians, compleixen tots els elements propis del matrimoni cristià, inclòs el del compromís permanent, que a més és públic, ja que tothom al seu voltant el coneix.
