El país actual del Líban del que tantes coses ens explica el nostre estimat amic Tomàs Alcoverro en els seus llibres i en els seus articles a La Vanguardia és un país de contrastos geogràfics, de poblacions antigues i mítiques, i per sobre de tot d’acollida de refugiats durant tota la seva existència.

(Llorenç Sagalés) Hi ha en Jesús un deixar-se devorar per la compassió que el va consumint sense parar. Dona la impressió de viure permanentment en adoració al Pare, unit a Ell, però, precisament per això, es deixa commoure a cada instant per les necessitats dels altres, gairebé fins a morir. Té una ànima contemplativa que cerca per instint la soledat de la nit i el desert o la companyia silenciosa dels amics, però que al mateix temps es desviu pels pobres, els petits i els malalts, i els vol tocar i besar.

Diumenge XVII de durant l’any

Barcelona, 26 de juliol de 2020

Com passem la vida? Ens passem la vida buscant. Què busquem? Un llibre que ens regali saviesa, un amic que ens comprengui, un amor únic, definitiu i fidel, un treball rentable, un pis de qualitat, un bon pla de pensions...

Unos versículos más del capítulo 8º de la carta de Pablo a los Romanos (Rm 8,28-30) leemos en la segunda lectura de este domingo. Lo que dice Pablo en este pequeño fragmento es el resultado del convencimiento de la seguridad de la salvación que es y será realidad a pesar de los sufrimientos del tiempo presente. El apóstol expone el plan que Dios tiene preparado para llevar a cabo esta salvación. El designio de Dios se despliega en una sucesión de momentos salvíficos: conocimiento, llamada, destino a ser imagen del Hijo, glorificación.

Uns versets més del capítol 8é de la carta de Pau als Romans (Rm 8,28-30) llegim a la segona lectura d’aquest diumenge. El que diu Pau en aquest petit fragment és el resultat del convenciment de la seguretat de la salvació que és i serà realitat malgrat els sofriments del temps present. L’apòstol exposa el pla que Déu té preparat per dur a terme aquesta salvació. El designi de Déu es desplega en una successió de moments salvífics: coneixement, crida, destinació a ser imatge del Fill, glorificació. És un procés que s’ha iniciat amb la mort i la resurrecció de Jesús.

 

L’evangeli de Marc, en el seu capítol 9, com els altres evangelis sinòptics, ens dona a conèixer la història d’un pare decebut pels deixebles de Jesús.

Els antecedents d’aquesta història els trobem en la transfiguració de Jesús. Acompanyat per tres dels seus deixebles Jesús puja a una muntanya i, en un moment determinat Déu, es manifesta d’una manera sobrenatural enmig d’un núvol -tal i com sempre es recopilen les manifestacions de Déu a l’Antic Testament-.

El papa Francesc, en acabar la catequesi setmanal el dia 17 de juny, pronunciada encara a la Biblioteca del Palau Apostòlic, va afegir aquesta proclama: «Avui és el "Dia de la Consciència", inspirat en el testimoni del diplomàtic portuguès Aristides de Sousa Mendes, que fa vuitanta anys va decidir seguir la veu de la consciència i va salvar la vida de milers de jueus i d'altres perseguits. Que sigui respectada sempre i arreu la llibertat consciència; i que tot cristià pugui donar un exemple de coherència amb una consciència recta i il•luminada per la paraula de Déu».

Encara sento i ressona en el meu cor adolorit la teva feble i malaltissa veu des de l’habitació del Trueta. Feia dies que anava demanant notícies a la teva germana i, aquella tarda, ella era allà, al teu costat, i per última vegada segurament. Molt poc després, varen prohibir les visites dels familiars. Et va passar el mòbil i vàrem poder intercanviar unes breus paraules, ja massa feixugues per a tu. Finalment, el terror de la pandèmia i les urgències sanitàries, et tragueren de l’hospital i et confinaren a la residència dels companys capellans.

Després de la primera onada de la passada primavera, els rebrots continus de la Covid-19 que s’estan produint a Catalunya són preocupants, ja que trobem diversos focus a Lleida i el Segrià, a l’Hospitalet de Llobregat, Figueres, Balaguer, Badalona, Girona o Barcelona.