Aquest dimecres 6 de maig s’acompleixen 75 anys de la consagració de l’església de l’actual monestir de Sant Pere de les Puel·les i el proper 16 de juny, les benedictines del carrer Anglí commemoraran 1075 anys de la consagració de la primitiva església d’aquesta comunitat tan estimada. L’acta de consagració de l’església antiga conté el nom de la seva abadessa, Adelaida, que la tradició considera filla del comte Sunyer.

 

En Josep Meseguer, el rossinyol protestant, ha passat a la presència del Senyor després d’una aferrissada lluita contra la Covid’19. No per possible la seva pèrdua ha estat menys dolorosa. Tant la Núria Prada com el seu fill Joel ens han mantingut diàriament informats durant tot aquest llarg procés.

Tot traspàs, especialment el d’una persona amb la que et sents pròxim, et porta a una reflexió interior sobre aquella part del camí que s’ha fet plegats.

Ressona encara en el nostre interior aquests dies passats en què la reflexió dels 40 dies de la Quaresma, havien donat pas al clam de la Pasqua, on tot es torna Llum i Esperança, on el missatge es proclama arreu del món cristià, malgrat aquest cop era del tot diferent! Sense l’escalf de les persones al costat, tots dins del nostre refugi domèstic, però el missatge, malgrat l’aïllament,  es va fer sentir: Crist ha ressuscitat!. Cristo ha resucitado! Hristos voskrese! Hristos a enviat! Jristos anesti! Cristo berbiztua! En veritat, ha ressuscitat!.

Una de les activitats en les que havia de participar i que va posposar l’actual confinament pel coronavirus va ser l’acte de presentació del llibre “Ser persona” del Dr. Valentí Feixas. Es tracta d’un magnífic llibre sobre el pensament pedagògic i l’obra educativa de Pau López Castellote. No vull fer pas un ”spoiler” -com es diu ara- i explicar l’interessant contingut del llibre, però si exposar-ne algun detall significatiu des de la perspectiva dels orígens i evolució de l’Escola Cristiana.

 

 

Déu ens convida a viure aquest temps difícil i estrany amb tota la pau possible. Tant a nivell personal, com a nivell social, com també a nivell de fe i de vida cristiana. D’aquest darrer nivell voldria parlar avui, i en concret d’un aspecte important, el de la celebració de la fe. Donant per fet que tots procurem tenir Déu present en el nostre interior, i que procurem també viure i actuar segons els criteris evangèlics, la pregunta és: i comunitàriament, ¿com ho hem de fer?; i el punt de referència cristià bàsic, que és l’eucaristia, ¿com queda?

I ho dic així de clar, perquè diversos sectors fonamentalistes (de diverses religions) han defensat que aquesta pandèmia és un càstig de Déu. Entre els partidaris d’aquesta absurda teoria hi ha l’ultraortodox ministre de salut d’Israel, Yaakob Litzman que va afirmar que Déu castigava els pecadors amb el coronavirus. Curiosament, uns dies després d’aquesta afirmació tan ridícula, ell i la seva esposa van donar positiu de Covid-19.

De tant en tant l’Ernest obre la Bíblia amb la intenció de trobar unes paraules, uns fets o signes que el puguin ajudar a anar suportant la quarantena, i aquesta tarda llegeix: “Ell (Jesús) sabia prou què hi ha en el cor de cadascú.” (Evangeli de Joan 2,25) L’Ernest sent una suau batzegada interior i es diu a si mateix: és una mena de cardiograma!!

Diumenge 4art de Pasqua

Barcelona, 3 de maig de 2020

Quin és el problema de l’home modern? El problema és el soroll. El problema són els sorolls.

L’home envoltat pels sorolls interiors i exteriors, agitat per tota mena d’estímuls i de sensacions, endut, d’una banda a l’altra, per l’ansietat i per les presses, s’ha quedat sense silenci i, el que és pitjor: no sap com curar-se d’aquesta malaltia que arruïna la seva persona. La física i la psíquica.  Què passa amb els sorolls?

Audiència General 29 d’abril 2020

Catequesi sobre les Benaurances: «Benaurats els perseguits per la justícia perquè d’ells és el regne dels cels» (Mt 5,10)

Estimats germans i germanes, bon dia!

Amb l’audiència d’avui, acabem el recorregut sobre les Benaurances evangèliques. Tal com ho hem sentit, en l’última es proclama la joia escatològica dels perseguits per la justícia.

(Fra Josep Manuel Vallejo) L’epidèmia generalitzada que estem passant ens fa viure el que viu normalment la major part de la població mundial, que no tenen la sanitat que tenim nosaltres... Experimentem la nostra feblesa com a humans i la por a la pròpia mort i a la dels éssers estimats…