Lluís López Barcons

Benvolgut senyor Bassas: Responc a la seva inflamada carta.

Diumenge XIX de durant l’any

Barcelona, 9 d’agost de 2020

És sorprenent l’actualitat que en aquest temps de crisi té el relat de la tempestat en el llac de Galilea.

Sant Mateu ens descriu la situació: els deixebles de Jesús es troben sols, lluny de la terra ferma, enmig de la inseguretat del ma, la barca està fortament sacsejada per les ones i del tot desbordada per les forces adverses. El vent els és contrari, tot se’ls torna en contra, és negra nit i les tenebres impedeixen veure l’horitzó.

(Fra Josep Manuel Vallejo) A la nostra vida, quan trobem una cosa valuosa, deixem les que valen menys per quedar-nos amb la valuosa, no? Així passa, per exemple amb el vi:

-  Quan tastem un bon vi dels Costers del Segre, o del Priorat, o de Ribera del Duero..., els altres vins ja no ens interessen.

- O quan m'agrada la Pepeta, però trobo una noia que m'agrada més o em fa més el pes... deixo la Pepeta i miro de conquerir la nova...

Doncs bé, amb el Regne de Déu passa igual: la renúncia a les coses del món ve després d'haver trobat el tresor.

Llegim avui els primers versets del capítol 9é ( Rm 9,1-5) de la carta als romans. En els capítols anteriors, Pau ha argumentat que la salvació no ve per les obres de la Llei sinó per la gràcia obtinguda per la fe en Jesucrist. Si la Llei serveix de tant poca cosa, què en queda de la revelació feta per Déu a l’Antic Testament?. Si per la fe en Jesucrist els pagans poden accedir a la salvació, com s’ha d’entendre l’elecció d’Israel i les promeses i aliances presents en l'Antic Testament?. Sembla com si la fiabilitat de Déu quedi posada en qüestió.

Escric aquesta reflexió a una certa distància del conflicte originat per la missa celebrada a la Sagrada Família en memòria dels afectat pel Covid-19 i en reconeixement del treball fet per les persones que combaten la pandèmia. Arran d’aquest fet s’han produït declaracions desafortunades des d’instàncies polítiques, han tornar a emergir l’anticlericalisme somort de la nostra societat i diversos articulistes s’han posicionat, alguns amb certa vehemència de cor, a favor d’uns o d’altres.

El passat dia 7 de juliol es va presentar l’informe del Relator Especial sobre l’extrema pobresa i els drets humans que va visitar Espanya entre els dies 27 de gener i 7 de febrer d’enguany.

Fa poques hores que ha començat un temps molt especial que durarà des d’avui al migdia fins demà a mitjanit, és un do que mitjançant  Sant Francesc va arribar als homes: El temps del Perdó d’Assis. De la web del lloc franciscà: “La Porziuncola és una "porta sempre oberta" per a tots aquells (pelegrins i locals) que volen aprofitar la gràcia de Déu mitjançant l'experiència de la reconciliació.

Diumenge XVIII de durant l’any

Barcelona, 2 d’agost de 2020

Hi havia dos problemes molt angoixants als poblets de Galilea en temps de Jesús: la fam i els deutes. Era el que més feia patir Jesús.

Quan els seus deixebles li van demanar que els ensenyés a pregar, a Jesús li van sortir de ben endins les dues peticions: Pare, doneu-los avui el pa necessari; Pare, perdona’ns els nostres deutes així com nosaltres perdonem els nostres deutors.

Durant aquest temps de pandèmia han finalitzat les obres pel nou cancell i mobiliari litúrgic per l’Ermita de la Mare de Déu de Bellvitge, culminant un llarg procés que es va iniciar al juliol de 2018. És una mostra més d’una Església que, més que confinada, és confiada i segueix sent  oferint allò que és als món contemporani.