La paràbola dels treballadors que van a la vinya i reben tots el mateix sou (Mt 20, 1-16) és prou coneguda i la  llegim a l’evangeli d’aquest diumenge. La paràbola desplega amb imatges il·lustratives l’enunciat del verset 16 que tanca, a tall de conclusió, el text que ens ocupa: “Els darrers passaran a primers i els primers a darrers”. Aquesta dita és gairebé idèntica a la que es troba al final del capítol 19 i, en aquest cas, serviria d’introducció a la paràbola. Hi ha un nexe entre l’acabament del c. 19 i el començament del 20.

Avui ha començat un nou curs escolar, en una situació d’enorme complexitat sanitària per tots coneguda, i més en un context on les limitacions de recursos ho fan tot encara més difícil. Aquesta situació, però, no ha aturar un servei públic tan essencial, en bé dels nostres infants i de tota la societat.

Tots desitgem que, malgrat aquestes dificultats, es pugui desenvolupar el curs amb la mínima normalitat. Els mestres, professors i tots els professionals implicats mereixen tot el nostre respecte, suport i col·laboració.

 

A casa, amb la Mercè, ja fa força temps que en parlem, i més n’hem parlat ara en aquests mesos de confinament. La segona quinzena de juliol, en el número corresponent de la revista L’Agulla, un article de Carles Muñiz m’ha fet tornar a pensar-hi i m’ha animat a fer-ne un article.

M'estava mirant, aquest matí, quines reaccions hi havia a la recent sentència de l'Audiència Nacional contra un dels assassins de cinc jesuïtes espanyols a El Salvador el 1989 i només m'he trobat amb un article de l'apreciat monjo de Montserrat Bernabé Dalmau demanant un indult. "Caram", he pensat, "això sí que és estimar els enemics!".

Ja em perdonaran que avui els parli breument de nosaltres. De la història de Catalunya Religió. El canvi de director és un bon moment per fer memòria. També per recollir alguns noms (amb el risc assegurat de deixar-se’n) perquè el nom del director sempre es veu més que els altres. Ara es veurà més el de la nova directora, Laura Mor. Però la història de Catalunya Religió està plena de gent que de forma gratuïta i anònima ho ha fet possible.

Diumenge XXIII de durant l’any

Barcelona, 6 de setembre de 2020

No resulta gens fàcil saber què està passant en la consciència religiosa de les persones.

Encara que convivim en la mateixa societat i ens trobem diàriament en la llar, en el treball o en les relacions socials, el cert és que ben poques vegades sabem de debò què pensa l’altre sobre Déu, o la fe o el sentit últim de la vida. Els interrogants, dubtes o recerques de cadascú només se les sap ell.

Ara que encetem la recta final del 2020, he començat a fer-ne una relectura. He viscut grans canvis: pis nou, noves responsabilitats, iniciar un procés de dol, la pandèmia, l’adaptació al teletreball i les noves maneres de fer... Però també he viscut petits canvis que m’han marcat molt, començant pel fet que he fet 30 anys (últim any de Carnet Jove!) i acabant per la crescuda exponencial de les vegades que m’han dit: “Quants cabells blancs que tens!”. És a dir que, inevitablement, m’estic fent gran.

Petites llavors digitals

Ahora que iniciamos la recta final del 2020, llega el momento de hacer una relectura del año. He vivido grandes cambios: piso nuevo, nuevas responsabilidades, iniciar un proceso de duelo, la pandemia inesperada, la adaptación al teletrabajo y a nuevas metodologías… Pero también he vivido pequeños cambios que me han marcado mucho, empezando por el hecho de que he cumplido 30 años (¡último año de Carné Joven!) y terminando con el aumento exponencial de las veces que me dicen: “¡Cuantas canas tienes!”. Es decir que, inevitablemente, me hago mayor.

Pequeñas semillas digitales

Audiència General 9 de setembre 2020

Estimats germans i germanes, bon dia!

(Janusz Korczak)

Que n’és de trist, Déu meu, que n’és de trist!
Una tristor grisa, sense sons ni colors.
El món és gris i trist.
He pres el meu cor, me l’he tret del pit,
Mira com tremola, Déu meu, mira com es plany.
Pobre cor curull de llàgrimes,
trist cor que batega fora del pit.
El món és trist i gris. (Llegir més)