Desprès d'una crida a la vigilància i d'encoratjar a obrar fidelment abans del retorn de l'amo, segueix en l'evangeli de Lluc un grup de dites afegides que posen de manifest que la resposta a la predicació i el ministeri de Jesús són desiguals. Aquestes dites les llegim a l'evangeli d'aquest diumenge (Lc 12, 49-53). En els escrits evangèlics s'hi troben presents dos corrents de pensament molt influents en el moment històric en que es composen els textos: el corrent sapiencial vinculat a la cultura hel·lenista i el corrent apocalíptic més propi del pensament jueu.

Diumenge XIX de durant l’any. Cicle C

Barcelona, 11 d’agost de 2019

Aquí Jesús planteja un criteri essencial. Jesús no tolera la por ni vol que els seus deixebles experimentin l’amenaça de la por. Amb altres paraules: els que creuen en Jesús han de ser gent sense por, persones sense por. Per què?

Potser l’església parroquial de Sant Pau de Segúries (1971) no és gaire coneguda pels visitants ni els mateixos habitants del Pirineu ripollès. Potser perquè, com sol passar amb les esglésies modernes, “no sembla una església” i passa desapercebuda pels conductors que creuen la localitat i hi passen per la vora. De fet, es va voler així des del principi: “que l’església vingués a ser-hi com una casa entre les cases”.

 

 

11 d’agost: Diumenge 19 de durant l’any

 

Pregària d’aplec:

Preguem. Déu del cel, a qui invoquem amb el nom de Pare tal com ens va ensenyar Jesús.

Feu que creixi sempre en els nostres cors l’esperit de fills que heu volgut donar-nos, per tal que un dia arribem a viure plenament en la felicitat de casa vostra, juntament amb tots els nostres germans i germanes d’arreu del món.

Audiència General. 7 d’agost 2019.

Catequesi sobre els Fets dels Apòstols. 

5. «En el nom de Jesucrist, el Natzarè, aixeca’t i camina!» (At 3,6). La invocació del Nom que allibera una presència viva i eficaç. 

Estimats germans i germanes, bon dia! 

La religiosidad de los españoles en 2019: cuidado con los datos de las Comunidades Autónomas y con las edades.

La celebració d'un concili provincial és un fet no freqüent en l'Església des de fa uns quants segles. El CPT de 1995, que aviat farà vint-i-cinc anys de la seva realització, va ser un dels primers després del Concili Vaticà II i del Codi de Dret Canònic de 1983, que va donar a aquesta institució dels concilis particulars -és a dir, no ecumènics- una nova configuració, d’acord amb la teologia que brollava de l’Església com a  poble de Déu.

Abro el día de hoy, 2 de agosto de 2019, “Noticias de Gipuzkoa”, cotidiano que leo todos los días en formato papel, y donde escribo, aunque cada vez mas irregularmente. Tras varias noticias de interés (entre ellas un más que interesante artículo de mi buen amigo Javier Urra “Cuando los padres se vuelven contra sus hijos”), veo en la página 15 del periódico, bajo la rúbrica “Política” una información sobre la tradicional procesión a la Basilica de San Ignacio del pueblo que le vio nacer.

Aquest estiu m’he endut a la platja dues novetats. D’una banda, el premi Anagrama d’Assaig (Daniel Gamper, Las mejores palabras) i de l’altra, un dels últims llibres d’Alain Corbin (Història del silenci, a Fragmenta; en castellà, a Acantilado), dues propostes molt suggerents per enfrontar-se al moment actual de les dues expressions més característiques de la nostra particular espècie: la paraula i el silenci.

Diumenge XVIII de durant l’any. Cicle C

Barcelona, 4 d’agost de 2019

Jesús va conèixer a Galilea una gran crisi socioeconòmica. Mentre a Sèforis i a Tiberíades creixia la riquesa, en els poblets de mala mort augmentava la fam i la misèria. Els pagesos es quedaven sense terres i els terratinents construïen graners cada cop més grans.