Així podríem resumir la trajectòria de Matteo Bordignon, un home que, com un signe de Pasqua, ha renascut a una nova vida.

El Monestir de les Coves de Kíiv va ser fundat el 1051, durant el regnat de Yaroslav el Savi. És el monestir més antic d’Ucraïna i un dels llocs sants de la religió cristiana ortodoxa. En 1990 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

He tingut ocasió de parlar amb Nicolàs de la parròquia ortodoxa d’Alacant, la seva parròquia és multi ètnica. Malauradament, en els nostres dies és massa habitual parlar de la guerra a Ucraïna. Ell té molt present quan va peregrinar a la ciutat de Kíiv per a visitar el Monestir de les Coves.

Fotografia: De Falin amb llicència C.C. 3.0

(Jaume Mayoral) A vegades, ens sembla clamar en el desert... com en tantes ocasions els ha passat als profetes en la història.

Avui, una vegada més, Càritas posa veu a la denúncia: Acusem a una civilització que té massa encarnada en el seu interior els conflictes bèl·lics;  i també, com podeu comprendre, totes les misèries humanes que generen persones mortes, ferides, desplaçades, refugiades, destrucció, pobresa, vulnerabilitat...

La comunidad cristiana de Colosas, después de una primera época de prosperidad, ha entrado en un momento de crisis. La causa debe ser buscada en la fuerte influencia ambiental de la filosofía. El autor de la carta, un componente de la escuela de Pablo, escribe a la comunidad para lidiar con esta situación. De esta carta, leemos un pequeño fragmento en la segunda lectura de este primer domingo de Pascua, específicamente los primeros versículos del capítulo 3 (3,1-4).

La comunitat cristiana de Colosses, desprès d’un primer temps de prosperitat, ha entrat en un moment de crisi. La causa cal cercar-la en la forta influència ambiental de la filosofia. L’autor de la carta, un component de l’escola de Pau, escriu a la comunitat per fer front a aquesta situació. D’aquesta carta en llegim un petit fragment a la segona lectura d’aquest primer diumenge de pasqua, concretament els primers versets del capítol tercer (3,1-4). Aquests versets obren la part parenètica de la carta que pretén fonamentar la ètica o el comportament cristià.

Audiència General 13 d’abril 2022

La pau de Pasqua

Estimats germans i germanes, bon dia!

Estem al centre de la Setmana Santa, que va del Diumenge de Rams al Diumenge de Pasqua. Aquests dos diumenges es caracteritzen per la festa que es fa al voltant de Jesús. Però són dues festes diferents.

(Andreu Trilla) El nostre món s’ha convertit, vulgues o no vulgues, en una gran caixa de ressonància, on les notícies, les de debò, les dubtoses i les falses, es barregen i interaccionen sense parar. De fet, t’asseus davant l’ordinador per escriure aquestes quatre ratlles, i el problema és abstraure’t i deixar de banda el bombardeig d’"inputs" com sembla que se n’ha de dir ara.

Davant la creu de Jesús que aquests dies és el centre de les nostres mirades, se m’han posat  davant dels ulls, no sé per què, dos escàndols cristians que certament fan mal.

Després dels cinc diumenges de Quaresma, avui, amb el Diumenge de Rams, comencem la Setmana Santa, que per als cristians és el centre de tot l’any litúrgic i el nucli de la nostra fe, ja que durant aquests dies celebrarem el Misteri Pasqual: la passió, la mort i la resurrecció del Senyor.

Des d’avui, dia de Rams, i fins diumenge de Pasqua (i més en concret, del dijous sant a la missa del Cena del Senyor, al diumenge de Resurrecció), els cristians celebrarem l’amor de Jesús que s’ofereix a l’ara de la creu i que és glorificat pel Pare en la resurrecció.  

L’últim post el vaig acabar amb una pregunta: realment estem disposats a mantenir-nos ferms?

Avui voldria anar una mica més enllà. Suposant que estem disposats a mantenir-nos ferms, com podem fer-ho? Com mantenir-nos ferms en mig del dolor, dels problemes, de les dificultats, de la guerra, en definitiva, del mal?

Si recordeu us parlava en aquell post d’un pastor company nostre a Ucraïna i de la seva pregària sobre el fet de mantenir-nos ferms.