Així podríem resumir la trajectòria de Matteo Bordignon, un home que, com un signe de Pasqua, ha renascut a una nova vida.

El Monestir de les Coves de Kíiv va ser fundat el 1051, durant el regnat de Yaroslav el Savi. És el monestir més antic d’Ucraïna i un dels llocs sants de la religió cristiana ortodoxa. En 1990 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

He tingut ocasió de parlar amb Nicolàs de la parròquia ortodoxa d’Alacant, la seva parròquia és multi ètnica. Malauradament, en els nostres dies és massa habitual parlar de la guerra a Ucraïna. Ell té molt present quan va peregrinar a la ciutat de Kíiv per a visitar el Monestir de les Coves.

(Jaume Mayoral) A vegades, ens sembla clamar en el desert... com en tantes ocasions els ha passat als profetes en la història.

Avui, una vegada més, Càritas posa veu a la denúncia: Acusem a una civilització que té massa encarnada en el seu interior els conflictes bèl·lics;  i també, com podeu comprendre, totes les misèries humanes que generen persones mortes, ferides, desplaçades, refugiades, destrucció, pobresa, vulnerabilitat...

Audiència General 13 d’abril 2022

La pau de Pasqua

Estimats germans i germanes, bon dia!

Estem al centre de la Setmana Santa, que va del Diumenge de Rams al Diumenge de Pasqua. Aquests dos diumenges es caracteritzen per la festa que es fa al voltant de Jesús. Però són dues festes diferents.

(Andreu Trilla) El nostre món s’ha convertit, vulgues o no vulgues, en una gran caixa de ressonància, on les notícies, les de debò, les dubtoses i les falses, es barregen i interaccionen sense parar. De fet, t’asseus davant l’ordinador per escriure aquestes quatre ratlles, i el problema és abstraure’t i deixar de banda el bombardeig d’"inputs" com sembla que se n’ha de dir ara.

Després dels cinc diumenges de Quaresma, avui, amb el Diumenge de Rams, comencem la Setmana Santa, que per als cristians és el centre de tot l’any litúrgic i el nucli de la nostra fe, ja que durant aquests dies celebrarem el Misteri Pasqual: la passió, la mort i la resurrecció del Senyor.

Des d’avui, dia de Rams, i fins diumenge de Pasqua (i més en concret, del dijous sant a la missa del Cena del Senyor, al diumenge de Resurrecció), els cristians celebrarem l’amor de Jesús que s’ofereix a l’ara de la creu i que és glorificat pel Pare en la resurrecció.  

L’últim post el vaig acabar amb una pregunta: realment estem disposats a mantenir-nos ferms?

Avui voldria anar una mica més enllà. Suposant que estem disposats a mantenir-nos ferms, com podem fer-ho? Com mantenir-nos ferms en mig del dolor, dels problemes, de les dificultats, de la guerra, en definitiva, del mal?

Si recordeu us parlava en aquell post d’un pastor company nostre a Ucraïna i de la seva pregària sobre el fet de mantenir-nos ferms.