L’alt Comitè per a la Fraternitat Humana ha convocat avui una Jornada pregària, dejuni (i obres de caritat), per demanar a Déu misericòrdia i pietat en aquest moment tràgic de la pandèmia. Tots som germans. Sant Francesc d'Assís va dir: "Tots germans". I per això, homes i dones de totes les confessions religioses, avui ens unim en la pregària i en  la penitència, per demanar la gràcia del guariment d’aquesta pandèmia.

Homilia

Audiència General 12 de maig 2020

Estimats germans i germanes, bon dia!

Avui fem el segon pas en el camí de les catequesis sobre la pregària, que vam començar la setmana passada.

Aquestes van ser les paraules que el papa Francesc ens adreçà en l’homilia de la Vetlla Pasqual. El papa ens deia: “Aquesta nit conquerim un dret fonamental que no ens serà arrabassat: el dret a l’esperança. Una esperança nova, viva, que ve de Déu”. és l’esperança de Jesús que infon en el nostre cor la certesa que Déu ho condueix tot cap al bé.

El discurso de despedida, el último de los grandes discursos del evangelio de Juan ocupa una parte considerable de la segunda parte de este escrito; de él leemos un fragmento (Jn 14,15-21) en el evangelio de este domingo. En el texto aparece dos veces el término "mundo", característico del evangelio de Juan, dado que aparece 57 veces. Si repasamos el uso del término a lo largo del evangelio veremos los diferentes sentidos que adquiere.

Mai vaig considerar que els fets ocorreguts  ara poc més de cent anys en un petit poble de Portugal, a uns nens pastors,  se’m revelessin com un fet profund en la meva vida. L’experiència de Fàtima és única.

El discurs de comiat, el darrer dels grans discursos de l’evangeli de Joan ocupa una part considerable de la segona part d’aquest escrit; d’ell en llegim un fragment (Jn 14,15-21) a l’evangeli d’aquest diumenge. En el text hi apareix dues vegades el terme “món”, característic de l’evangeli de Joan, donat que hi apareix 57 vegades. Si repassem l’ús del terme al llarg de l’evangeli veurem els diferents sentits que adquireix.

(Fra Josep Manuel Vallejo) «...L’Esperit Sant us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre…», diu Jesús a l’evangeli de Joan (14,26). I recordar vol dir prendre consciència del significat dels esdeveniments. Junt amb l’imperatiu d’escoltar, és un dels verbs que més es repeteixen a la Bíblia. Per això al Deuteronomi es diu:

«...Recorda’t de tot el camí que el Senyor, el teu Déu, t’ha fet recórrer pel desert...» Per què comprenguis el que significa.

 

 

A Viladecans Punt de Trobada, que és una revista mensual que un grup de viladecanencs i viladecanenques fem i enviem per correu electrònic a unes 1.300 persones, aquest mes de maig hi hem publicat un breu article signat per Maria Comas i que porta per títol “Una situació molt dura”. Diu així:

Des del meu lloc de presidenta del Club de Jubilats de l’Alba-rosa voldria fer algunes reflexions sobre tot el que està passant.

(Hilari Raguer) Repetides oracions de la missa demanen la llibertat, però algunes ens fan demanar a Déu “la veritable llibertat” (diumenge I d’Advent, dimarts de l’octava de Pasqua, diumenge XXIII durant l’any, missa de reconciliació). Això vol dir que, segons l’Església, hi ha una llibertat que no és la veritable. Com les distingirem?

 PLAER, GOIG I JOIA

El camí que portava a la casa del vell mestre era costerut. Mentre el Marcel pujava, suant i respirant a fons, els ocells no deixaven de fer aquell xivarri que fan a l’estiu quan arriba el capvespre.

            Seu, Marcel, si us plau. Vols un got d’aigua fresca? O potser prefereixes beure del càntir?