Ja em perdonaran que primer de tot aquest dimecres 21 d'abril feliciti el cardenal Omella. Compleix els 75 anys. Per un bisbe és la data en la que ha de presentar la preceptiva renuncia al papa. Tot i això, i malgrat que també el juny el bisbe de Girona, Pardo, també compleix 75 anys, fins ara no s’albirava gaire moviment al mapa episcopal català a curt termini.

Sapiens, de animales a dioses (en el original: una breve historia del género humano), de Yuval Nohah Harari, publicada la primera edición en 2011, se ha convertido en un auténtico "best seller", del que se han vendido más de 15.000.000 de copias, sin contar que es parte de una trilogía de éxito del mismo autor. Como mucha gente lo ha leído y se ha hablado bastante de él, quisiera en este tiempo de libros comentar algún aspecto que me parece bastante relevante y que, como no se ha tratado suficientemente, no está de más recuperarlo.

Sàpiens, una breu història de la humanitat (en l’original: una breu història del gènere humà), de Yuval Nohah Harari, publicada la primera edició el 2011, ha esdevingut un autèntic “best seller”, del que s’han venut  més de 15.000.000 de còpies,  sense comptar que és part  d’una trilogia d’èxit del mateix autor. Com que molta gent l’ha llegit i se’n ha parlat força, voldria en aquest temps de llibres comentar-ne algun aspecte que em sembla prou rellevant i que, com que no s’ha tractat prou, no està de més recuperar-lo.

Pablo nació en los primeros años del siglo I en Tarso y era de familia judía. Aparece en los escritos del Nuevo Testamento con el nombre judío de Saulo y el helenista de Pablo. Fue célibe y tuvo el oficio de constructor de tiendas. No es un dato histórico fiable que fuera fariseo y que se educara a Jerusalén. Fundada la comunidad cristiana de Damasco, Pablo fue uno de los miembros más activos de la comunidad judía que se erigió en perseguidora de dicha comunidad. Hacia el año 33 hay que situar la revelación en Damasco. Después de este evento inició una misión en esta ciudad.

Pau va néixer els primers anys del segle I a Tars i era de família jueva. Apareix en els escrits del Nou Testament amb el nom jueu de Saule i l’hel·lenista de Pau. Fou cèlibe i tingué l’ofici de constructor de tendes. No és una dada històrica fiable que fos fariseu i que s’eduqués a Jerusalem. Fundada la comunitat cristiana de Damasc, Pau fou un dels membres mes actius de la comunitat jueva que s’erigí en perseguidora de l’esmentada comunitat. Cap a l’any 33 cal situar la revelació a Damasc. Desprès d’aquest esdeveniment inicià una missió en aquesta ciutat.

En una de les seves darreres intervencions públiques, amb motiu del darrer congrés de la Federació d’Educació del sindicat CCOO celebrat a Barcelona els dies 9 i 10 d’aquest mes d’abril, el Conseller d’Educació en funcions, Josep Bargalló, afirmà que per al curs vinent es mantindria la dotació extraordinària de personal docent que, a causa de les circumstàncies de la pandèmia, aquest 2020/21 presta servei als centres docents, i que en un principi es va dir que només es mantindria per al present curs escolar.

Les situacions de crisi posen en evidència les mancances d'un mateix per afrontar-les, i ens plantegen una sèrie de reptes que cal afrontar èticament. La situació que vivim amb la COVID-19 és un clar exemple d'això.

Daniel Innerarity publicó hace poco más de un año un artículo titulado «Nadie es de nadie»» relacionado con la campaña del veto parental. Señalaba que «reina una gran confusión en torno a la diferencia entre lo público y lo privado.», ya que «la escuela es un lugar de transición desde el ámbito de lo familiar hacia el mundo». La familia tiene una palabra que decir como también la tiene la misma sociedad.

Daniel Innerarity va publicar fa poc més d’un any un article titulat «Nadie es de nadie» relacionat amb la campanya del veto parental. Assenyalava que «hi ha una gran confusió al voltant de la diferència entre el que és públic i el que és privat», ja que «l’escola és un lloc de transició des de l’àmbit del que és familiar cap al món». La família té una paraula a dir com també la té la mateixa societat.

 

 

He comentat ja algun cop en aquesta pàgina que l’aparició del cristianisme enmig de la societat pagana del primer segle va significar un sacseig notable en aquell món que semblava tan estable i tan ben organitzat. I és que per als cristians la fe comportava una determinada manera de viure, cosa que no passava en els cultes pagans, que eren uns ritus que no afectaven el que la persona feia o deixava de fer. Per dir-ho amb paraules cristianes, l’amor a Déu era indestriable de l’amor al proïsme, cosa que dintre les religions paganes no es plantejava.